Un nou model d’arquitectura al servei d’una idea de país

Un nou model d'arquitectura

En els anys trenta, a la Catalunya es produeix una clara identificació d’interessos entre un grup d’arquitectes i els polítics republicans. Els joves arquitectes titulats a finals dels vint i a començaments dels trenta, connecten plenament amb les idees socialment més avançades de les quals el republicanisme en va ser el motor fonamental. Arquitectes i polítics comparteixen preocupació per l’habitatge de les classes populars, l’urbanisme de les ciutats, el disseny d’equipaments públics d’ús social i la protecció del patrimoni.

A la demarcació de Girona, són cinc els arquitectes que exemplifiquen aquesta identificació entre la Nova Arquitectura i el pensament republicà: Bartomeu Agustí Vergès (Olot, 1904-Barcelona, 1944), Emili Blanch Roig (La Pera, 1897-Girona, 1996), Josep Claret Rubira (Girona, 1908-1988), Ricard Giralt Casadesús (Barcelona, 1884-1970) i Joan Roca Pinet (Girona, 1885-1973). De generacions diferents i amb unes trajectòries personals i professionals ben distintes Agustí, Claret, Giralt, Roca Pinet i Blanch, compartien un mateix pensament: canviar les condicions de vida dels ciutadans de Catalunya a partir de la pràctica de l’arquitectura. Aquesta preocupació social acompanyada del coneixement de la realitat europea i la intenció de traslladar aquest progrés a les ciutats catalanes defineix el pensament dels nostres protagonistes. Abans d’ells altres professionals havien lluitat des de pressupòsits republicans per la modernització del país. Però, no serà fins a finals dels anys vint i sobretot durant la dècada dels trenta que aquest pensament s’agrupa en un moviment renovador de l’arquitectura, que creix en paral·lel a d’altres moviments, com el de renovació pedagògica, als quals permet desenvolupar-se amb totes les seves potencialitats la nova i esperançada etapa republicana. És precisament de la mà de la nova pedagogia i a partir de la creació del Consell de l’Escola Nova Unificada, que es construiran la major part de les escoles públiques a les nostres comarques.

Precisament la identificació d’aquestes obres i aquests arquitectes amb la República, ha conduït al lamentable estat de conservació o enderroc de molts d’aquests edificis, a més de la repressió primer i, l’oblit després, dels seus arquitectes.

Gemma Domènech

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>