El Grup de Recerca en Educació, Patrimoni i Arts Intermèdia (GREPAI) de la Universitat de Girona ha creat un kit didàctic que parteix d’una de les activitats del curs d’Estètica i vida quotidiana i que ha estat reelaborat arran d’un treball cooperatiu.
Podeu trobar més informació al següent enllaç:
http://www.udg.edu/LinkClick.aspx?fileticket=5b2MTD-ps5c%3d&tabid=16346&language=ca-ES
Aquesta setmana ha tingut lloc a la Universitat de Perpinyà el congrés anual del Comité des Travaux Historiques et Scientifiques que reuneix les Sociétés Historiques et Scientifiques francòfones. Enguany la trobada, que ha comptat amb més de 400 participants, ha tingut per tema central guerra i els seus efectes al llarg de la història. Dins l’àmbit dels desplaçaments que ocasionen els conflictes bèl·lics, Gemma Domènech, investigadora de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, ha presentat els resultats de la seva recerca entorn a la figura de l’arquitecte català Emili Blanch Roig (1897-1996).
Amb el títol “França i Mèxic: l’exili d’un arquitecte català”, la comunicació recull les últimes dades conegudes sobre el periple vital d’Emili Blanch: el seu pas de la frontera, la seva estada a la Résidence des Intellectuels Catalans de Montpeller i, la seva fugida a Mèxic l’abril de 1942. Els quaranta anys de dictadura franquista a Espanya i els trenta de desmemòria col·lectiva que l’han seguit, han deixat fora de la història les trajectòries vitals i professionals de tots aquells que varen lluitar per la democràcia a Catalunya i a Espanya. Afortunadament en els darrers deu anys s’ha portat a terme una intensa labor de recuperació de totes aquestes biografies. Un bon exemple és aquest treball, que ens parla de la duresa de l’exili, però també la carrera professional que Blanch va poder reprendre a Mèxic.
La recerca entorn a la figura d’Emili Blanch, ha estat possible gràcies a la subvenció rebuda per la Direcció General de la Memòria Democràtica i, s’ha nodrit de la documentació conservada a l’Arxiu Nacional de Catalunya i, de la que el propi protagonista va llegar a l’Arxiu Municipal de Girona.
L’Institut Català d’Antropologia, com a membre de l’Observatori per a la Recerca Etnològica a Catalunya, organitza la presentació de les recerques finançades pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de caràcter urbà o d’àmbit general. Aquesta activitat s’inclou dins del cicle Cultura Viva, que vol atansar a les comunitats que han estat objecte d’estudi i als ciutadans en general la recerca etnològica que impulsa el CPCPTC.
Antoni Rojas, en representació de l’ICRPC, presentarà els resultats d’un estudi basat en les fires i mercats d’oficis que tenen lloc a l’Empordà.
Lloc: Sala de Juntes. Facultat de Geografia i Història, UB (c. de Montalegre, 6, Barcelona)
Dates: 9 i 10 de maig de 2011
Dilluns 9 de maig
17-17.30 h. Joan Arimany Juventeny. La festa dels Tonis a Manlleu
17.30-18 h. Nilde Muraro Giraud i Bernat Fàfregas Oliveras. Volem un barri digne. Estudi del procés de reivindicació veïnal al barri de Fort Pienc
18-18.30 h. Mercedes González Minguillón La Casa de Beneficència de Tarragona.
19-19.30 h. Mercè Falguera i Maribel Tovar. Filant prim. Memòria oral de les dones treballadores a la indústria tèxtil de Cardedeu.
Dimarts 10 de maig
17-17.30 h. Jordi Moreras i Ariadna Solé. Espais de mort i diversitat religiosa. La presencia de l’Islam als cementiris i tanatoris catalans
17.30-18 h. Mireia Roca i Eva Cerveto. La festa i el ritual de la plantada a Òrrius
18-18.30 h. Antoni Rojas. Documentació dels oficis tradicionals en fires i mercats de l’Empordà
18.30-19 h. Adriana Salvat Torregrosa. Abans tot això eren camps. Antropologia del creixement de la ciutat
Els dies 6 i 7 d’abril es va celebrar a la Universitat de Barcelona el seminari “Estat de la recerca en els processos d’institucionalització del franquisme”. El seminari, sorgit com a fruit del congrés internacional celebrat a la UB el mes d’abril de l’any passat, sobre processos d’institucionalització del règim franquista, va comptar amb la participació de diversos ponents que van debatre sobre variats aspectes de la vida política i cultural en els anys de la dictadura franquista. Com a representant de l’ICRPC Maria de Lluc Serra va presentar la comunicació “Dictadura i Museus. L’ús dels museus en la Catalunya dels primers anys de la dictadura franquista”.
L’ICRPC va presentar el segon volum de la col·lecció ICRPC LLIBRES. En aquesta ocasió l’ICRPC ha editat la recerca de Lluís Mallart “Cara o creu. Imatges i paraules d’un joc d’atzar africà”. L’esdeveniment va convocar més d’un centenar de persones.
La presentació forma part del conjunt d’activitats realitzades des de l’ICRPC adreçades a projectar a la societat la recerca que es realitza sobre patrimoni cultural.
Gabriel Alcalde, director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural ha rebut una delegació de professors de les universitats d’Addis Abeba i de Mekelle, d’Etiòpia.
La visita s’emmarca en l’estada de recerca que duen a terme aquest grup d’investigadors a la UdG del 3 al 10 d’abril, i que forma part del projecte de col·laboració interuniversitària “El turisme com a instrument de protecció i posada en valor del patrimoni d’Etiòpia. Anàlisi i estudi de casos”, que coordina Lluís Mundet i en el que participa el director de l’ICRPC. Aquest projecte compta amb el suport de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional i Desenvolupament (AECID).
L’ICRPC acaba d’editar “Museus d’avui. Els nous museus de societat” dins de la col·lecció ICRPC LLIBRES. Els treballs que es publiquen en aquest tercer número possibiliten conèixer alguns dels museus de societat més prestigiosos del món i analitzar-ne els grans temes que aquests plantegen. El conjunt dels textos, escrits pels directors o responsables d’aquests museus, constitueixen una excel·lent reflexió sobre la seva evolució i els seus reptes i ofereixen pistes que es poden tenir en compte en el cas de Catalunya.
El dimecres 6 d’abril es va celebrar la Jornada tècnica sobre els nous centres d’interpretació i museus d’avui. L’objectiu d’aquesta jornada ha estat reflexionar sobre les relacions entre centres d’interpretació i museus, i sobre les formes de suport des de l’administració a uns i altres centres.
Durant les jornades es van presentar l’experiència de diversos centres d’interpretació i es va debatre entorn la raó de ser d’aquests equipaments. Entre les consideracions realitzades destaca la necessitat de planificar la creació d’aquests equipaments amb l’objectiu de no generar una saturació o repetir els mateixos esquemes. Per portar a terme aquets objectius es va subratllar la necessitat de col·laboració entre museus, centres d’interpretació i administració per tal de crear accions conjuntes.
L’ICRPC va estar present en aquestes jornades presentant la seva activitat i projectes. L’Institut està portant a terme diverses recerques relacionades directament amb museus i centres d’interpretació. Eliseu Carbonell i Antoni Rojas van presentar la comunicació “Exemples de participació en conceptualització de nous projectes”.
La jornada ha estat organitzada per la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, el Museu Marítim de Barcelona i el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols.
La publicació del llibre “Cara o Creu. Imatges i paraules d’un joc d’atzar africà”, de l’antropòleg Lluís Mallart i Guimerà, ha estat present dins d’un article del diari “le jour” de Camerun.
http://www.quotidienlejour.com/actualites/6277-labia-revisite
Aquesta obra ha estat recentment editada per l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural.
El passat divendres 11 de març va tenir lloc la presentació a Can Trincheria (Olot). Properament, el 7 d’abril, es farà una segona presentació a Barcelona.
La setmana passada va tenir lloc a Barcelona el Congrés Internacional Espai urbà, memòria i ciutadania. Restauracions, transmissions i ressignificacions del patrimoni democràtic. La trobada, organitzada pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i el Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica de la UAB, va reunir historiadors i antropòlegs de Catalunya, Argentina, Canadà i Suïssa, per reflexionar sobre els espais de memòria en la societat actual.
Al llarg de quatre dies (del 15 al 18 de març) grups de recerca, institucions i especialistes han exposat les diverses experiències a Europa i Amèrica, amb la intenció de contribuir a l’intercanvi de coneixement. Les sessions, celebrades a la sala Martí l’Humà del Museu d’Història de Barcelona, es varen cloure amb una conferència de l’escriptora Maria Barbal.
