En el marc de la capitalitat europea de la Cultura 2016 a la ciutat de Donostia, s’ha iniciat el projecte de construcción d’una rèplica del ballener San Juan, construït originament al port de Paisaia el 1563 i desaparegut dos anys després al Canadà.
L’estiu de 1565 es va enfonsar a Red Bay, a la costa sud de Labrador, un vaixell basc carregat de greix fos de balena quan estava a punt d’iniciar el viatge de retorn. El seu descobriment i la seva excavació en les fredíssimes aigües de Red Bay s’han convertit en un dels símbols del patrimoni submergit fins al punt que Comitè Científic Internacional d’Arqueologia Subaquàtica de la Unesco va decidir adoptar com a icona la silueta del San Juan.
Imatge: http://sanjuan2016.eu/
Duran la segona meitat del segle XVI Red Bay era un port que acollia una important població de baleners bascos que s’hi instal·laven durant la temporada de caça de balenes. Es calcula que podria haver fins a 9 o 10 vaixells com el San Juan ancorats a Red Bay alhora. L’oli de balena era un bé escàs i molt preuat. Feia una flama més brillant que els olis vegetals i era emprat per la fabricació de sabó, productes farmacèutics i en el tractament de teixits.
El San Juan es trobava a Red Bay quan es va enfonsar per causes desconegudes. Les excavacions no van posat al descobert cap resta humana de manera que probablement tota la tripulació va salvar-se del naufragi. Les recerques, en arxius de tot el món, per part de la historiadora canadenca Selma Barkham, van permetre localitzar el derelicte l’any 1978. Immediatament es van iniciar les excavacions, dirigides per Robert Grenier, que s’allargarien fins el 1985, amb un total de 14.000 hores d’immersions per recompondre les formes i la història del San Juan. Les investigacions van descobrir que es tractava d’una embarcació de 25 metres d’eslora i 7,5 de mànega, amb una tripulació de 60 persones. En el moment de l’enfonsament transportava entre 800 i 1000 bótes de greix de balena que es corresponen amb el greix de 6 a 9 cetacis. Els arqueòlegs marins van extreure més de 3000 peces de fusta, es van fer més de 22000 fotografies, es van recuperar milers d’objectes i fragments d’objectes que donaren molta informació sobre la vida quotidiana a bord del vaixell, des de sabates de mariners fins recipients de ceràmica, alguns pràcticament intactes. Entre els altres descobriments importants havia instruments de navegació com un rellotge d’arena, una brúixola i un astrolabi.
Ara, l’associació dedicada a la conservació del patrimoni marítim basc Albaola, ubicada en unes antigues drassanes del port de Pasaia, s’ha proposat l’ambiciós repte de construir una rèplica del San Juan seguint les tècniques de construcció tradicional i fer-lo navegar per representar la capitalitat cultural europea de Donostia, tot reivindicant la convivència i les llengües minoritzades d’Europa, així com la gesta d’aquells antics mariners bascos.
Podeu seguir el desenvolupament aquest interessant projecte en el següent enllaç: http://sanjuan2016.eu/
Eliseu Carbonell, ICRPC.