El curs polític al Parlament de Catalunya va acabar amb l’aprovació de la Iniciativa Legislativa Popular que demanava la prohibició de les corrides de toros a Catalunya. En els encesos debats, tertúlies i articles a la premsa que han seguit a la prohibició, hem trobat a faltar veus que reclamin la patrimonialització d’aquests espais. Probablement l’apropiació per part del nacionalisme espanyol més reaccionari del que ells anomenen Fiesta Nacional, impossibilita una visió serena d’aquest problema. Sense arribar a ser obra de cap govern, però fortament instrumentalitzades pel franquisme que en va fer icona d’espanyolitat durant el boom del turisme, les places de braus són actualment una arquitectura menystinguda i en greu perill de desaparició.

Patrimonialitzar les places, lluny de reclamar el manteniment d’aquest espectacle, significa voler mantenir uns espais de memòria col·lectiva. Cal tenir present que l’afició per les curses de braus a Catalunya és antiga (la majoria de places es varen construir durant el segle XIX i principis del XX, tot i que estan documentades des de molt abans, quan únicament eren estructures desmuntables), i no podem oblidar el caràcter multifuncional que han tingut al llarg dels anys. Les places de braus catalanes han estat escenari d’importants mítings polítics i sindicals per a la història del país, han servit de marc per a les actuacions d’artistes nacionals i internacionals en les seves gires per Catalunya i han estat i són escenari de festivals castellers i aplecs sardanistes. Enderrocades en les darrers anys les places de Girona (1897), Vic (1917), Sant Feliu de Guíxols (1956) i Lloret de Mar (1962), actualment només resten dempeus les d’Olot (1859), Tarragona (1883), Figueres (1886), Móra d’Ebre (s. XIX) i les dues de Barcelona (Les Arenes, 1900 i La Monumental, 1914). D’aquestes únicament es segueixen celebrant corridas a La Monumental de Barcelona i molt esporàdicament a la d’Olot. Per les altres existeixen projectes de reconversió que van des del pavelló poliesportiu projectat a Figueres, fins a l’auditori i teatre a l’aire lliure en el cas de Móra d’Ebre, passant pel gran centre comercial i d’oci que l’arquitecte britànic Richard Rogers va projectar a Les Arenes (que s’hauria d’haver inaugurat l’any 2006 i que problemes de finançament han fet posposar al 2011), i la recent inaugurada remodelació de la de Tarragona, que coberta per una gran cúpula retràctil es preveu  pugui acollir grans esdeveniments de tipus cultural i esportiu.

Plaça de braus de Figueres. Foto: Jordi S. Carrera –ICRPC