La publicació del llibre “Cara o Creu. Imatges i paraules d’un joc d’atzar africà”, de l’antropòleg Lluís Mallart i Guimerà, ha estat present dins d’un article del diari “le jour” de Camerun.

http://www.quotidienlejour.com/actualites/6277-labia-revisite

Aquesta obra ha estat recentment editada per l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural.

El passat divendres 11 de març va tenir lloc la presentació  a Can Trincheria (Olot). Properament, el 7 d’abril, es farà una segona presentació a Barcelona.

El passat divendres 11 de març va tenir lloc, amb gran èxit de públic, la presentació del llibre “Cara o Creu. Imatges i paraules d’un joc d’atzar africà”, de l’antropòleg Lluís Mallart i Guimerà, a Can Trincheria (Olot). Aquesta obra, que ha estat recentment editada per l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, tracta sobre uns petits objectes de talla de fusta, d’una variada i rica iconografia, que es feien servir antigament al Camerun en un popular joc d’atzar. Els objectes, anomenats “abia” constitueixen veritables obres d’art en miniatura que van inspirar el cubisme a pintors com Picasso o Braque. Avui les “abia” son considerades un element clau del patrimoni cultural africà. La presentació del llibre va anar a càrrec de l’escriptor Ricard Creus, l’artista Ester Boix i l’investigador de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, Eliseu Carbonell. També hi va intervenir l’autor del llibre que ha estat durant molts anys professor d’antropologia a la Universitat de París X. Aquest llibre és el resultat de tota una vida dedicada a l’estudi etnològic de les societats africanes. El lector hi descobrirà una combinació d’arts plàstiques, literatura oral, música i etnologia africana, tal i com es va posar de manifest durant la presentació del llibre.

Sabrina Doyon va exposar la seva investigació en dues reserves de la biosfera al Yucatán, Celestún i Rio Lagartos, on existeix una activitat tradicional basada en la pesca artesanal i producció de sal i, més recentment, el turisme de naturalesa. La seva recerca tracta d’esbrinar per què  es fan reserves i si aquestes són part d’un procés de patrimonialització de la natura. A través de la seva investigació etnogràfica, Doyon es fixa en com afecta la creació de reserves als habitants del territori i, finalment, en com la patrimonialització de la natura pot o no arribar a canviar la manera en que la gent sent i percep el medi ambient.