Un any més s’ha celebrat a San Sebastian el congrés dedicat a museus i espais patrimonials que ve liderant el professor Iñaki Arrieta del Departament de Filosofia dels Valors i Antropologia Social de la Universitat del País Basc.
Enguany el congrés ha girat al voltant de “Què i com exposar en els museus i espais patrimonials?”. Podeu consultar el programa d’aquesta edició al web del Museu Romà d’Oiasso, un magnífic museu arqueològic, per cert, situat a la ciutat d’Irún.
Com en edicions anteriors ha comptat amb una presència substancial de ponents internacionals. Entre ells destaca la ponència inaugural que va fer Magdalena Mieri, Directora del Programa d’Història i Cultura Llatina al Museu Nacional d’Història Americana, un dels museus de la Smithsonian Institution amb seu a Washington. La ponència amb el títol “Controvèrsia, validació i reafirmació: experiències d’un museu d’història nacional” va tractar sobre les maneres d’interpretar i exposar temes relacionats amb la immigració, posant l’èmfasi en els processos de negociació entre les parts que cal desenvolupar per aconseguir una exposició que tracti un tema de gran complexitat i tensió social com ho és la immigració.
En aquesta edició, com en edicions anteriors, s’han presentat experiències catalanes i valencianes, franceses i quebequeses, a part de les que tenen el seu origen al País Basc. Aquests continguts són reflex de la diversitat d’entitats organitzadores: La Universitat del País Basc, la Universitat de Barcelona, La Universitat de Toulouse III, la Universitat Lumière de Lyon, així com el citat Museu Oiasso, el Museu San Telmo a San Sebastian o els Museus de la Civilització del Québec.
La presència catalana hi és representada des dels seus orígens tant en el comitè organitzatiu (amb Jordi Abella, Director de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, i el professor Xavier Roigé de la UB), com en el comitè científic (amb la participació del professor Gabriel Alcalde de la UdG i de Carles García Hermosilla, Director del Museu Industrial del Ter).
Entre les ponències dels països catalans cal destacar-ne tres. En primer lloc, Joan Seguí, Director del Museu Valencià d’Etnologia, va revisar la història dels diferents llenguatges museogràfics que han anat conformant el museu actual, i va tractar de la dificultat que comporta exposar la vida quotidiana i fer-la atractiva per a una multiplicitat de públics diversos.
En segon lloc, la professora Núria Serrat, de la UB, es va centrar en els reptes, les tendències i el futur de la interactivitat en els espais patrimonials. Núria Serrat va ampliar el concepte d’interactivitat física (hands-on) a una concepció que inclou la implicació del visitant a nivell espiritual i emotiu en la seva experiència museística.
Finalment, va cloure el congrés el professor Xavier Hernández de la UB amb una conferència dedicada al “Born de Barcelona: exposicions, commemoracions, límits, problemes i desafiaments”. El professor Hernández va citar la musealització de la batalla de Coulloden com exemple que es va tenir en compte a l’hora de recrear els fets del 1714 a Barcelona.
Un dels valors del congrés és la publicació anual de les ponències tant en paper con en pdf (que es poden trobar al web del Museu d’Oiasso). Així, en congressos anteriors s’ha parlat dels reptes de la globalització (2006), de la participació ciutadana (2007), del desenvolupament local (2008 i 2009), de la política i la participació social (2010), de les rendibilitats econòmiques i socials del patrimoni (2011), de la innovació en temps de crisi (2012), així com del coneixement dels públics (2013). Les temàtiques tractades en les diverses edicions del congrés palesen l’accent que els seus organitzadors posen en les relacions entre els museus i la comunitat i el territori.
Voldria acabar felicitant a Iñaki Arrieta i al seu equip per la feina acumulada en aquests 10 anys i estimular-lo a que segueixi amb una iniciativa que suposa la trobada de professionals dels museus, acadèmics i estudiants al voltant de les aportacions de coneixement i a la presentació d’experiències relacionades amb els museus i el patrimoni.
Antoni Laporte