Le Corbusier. Un atles de paisatges moderns, una de les grans apostes del Caixaforum per aquesta temporada, arribava a Barcelona el 29 de gener (i s’hi estarà fins l’11 de maig) avalada per l’èxit obtingut a Nova York l’estiu passat, on la varen veure més de 400.000 persones. La mostra, organitzada pel Museum Of Modern Art (MoMA) amb el suport de la Fondation Le Corbusier de París, passa per Barcelona camí de Madrid, on es podrà veure a partir del juny.  Una itinerància que contribueix a fer rendible econòmicament el projecte, però que li acaba passant alguna factura. Le Corbusier. Un atles de paisatges moderns ressegueix a bastament les sis dècades de trajectòria professional d’un dels creadors més destacats del segle XX, tot i que ho fa amb una deslocalització absoluta. Presenta al Le Corbusier (nom artístic de Charles-Édouard Janneret) arquitecte, urbanista, pintor, dissenyador d’interiors, escriptor, editor, fotògraf… l’artista total que va enlluernar el món amb la seva força creativa i l’originalitat de les seves propostes. La figura que va captivar a tota una generació d’arquitectes catalans. Aquest aspecte, tant important per a l’espectador català, és obviat a l’exposició, on només s’esmenta de passada la seva participació en el Pla Macià (1932-1935). Cap menció, per exemple, a les seves cèlebres conferències a la Sala Mozart de Barcelona de l’any 1928, considerades el moment fundacional del racionalisme a Catalunya. Res tampoc de la prolífica relació i amistat que va mantenir amb Josep Lluís Sert, ànima del mític GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per el Progrés de l’Arquitectura Contemporània).

A partir de dibuixos, pintures, projectes arquitectònics, fotografies, mobiliari i maquetes d’edificis, l’exposició porta a Barcelona els projectes dels anys de joventut a la Suïssa natal  i els de la Mediterrània al final de la seva carrera, passant a vol d’ocell pels de la seva plenitud professional a: Istanbul, Atenes, Roma, París, Ginebra, Moscou, Barcelona, Nova York i l’Índia. Una gran retrospectiva panoràmica amb una enorme mancança de contextualització amb la ciutat acull.

Gemma Domènech Casadevall, investigadora de l’ICRPC