EL PATRIMONI MUSICAL DE CRETA

Ressenya del llibre: Ta Kritikà. Viatge per la música de Creta. (Aproximació etnogràfica al fenomen musical cretenc). Autor: Jordi Alsina Iglesias. Edita: Grup de Recerca Històrica i Etnològica Catalana, 2013. 189 pàgines.

 Creta

 

Ens trobem davant d’un excel·lent treball d’investigació en el terreny de l’antropologia de la música, un llibre fruit d’una llarga immersió en el treball de camp a l’illa de Creta entre els anys 2006 i 2009 per a estudiar la funció social i cultural de la música tradicional cretenca, és a dir, Ta Kritikà. Durant aquest període Jordi Alsina va poder, com escriu ell mateix al prefaci, “conèixer una Creta diferent de la que surt a les postals per a turistes”, i sobretot, “viure el dia a dia de l’illa com un membre més de la seva comunitat”. L’autor pren la música cretenca com un artefacte cultural i ho fa a través de la immersió etnogràfica, començant per aprendre a tocar el llaüt i a ballar la música tradicional cretenca mentre viu en un poble de l’interior de Creta i recull informació etnogràfica dels seus habitants sobre les múltiples facetes de la música tradicional, assisteix a concerts, casaments, festes cíviques i religioses on la música és un element central.

Jordi Alsina reflexiona en aquest llibre sobre la funció identitària d’aquesta expressió musical cretenca coneguda com Ta Kritikà, el bricolatge  d’una identitat insular mitjançant la música tradicional, la seva patrimonialització i, en definitiva, l’etnicitat cretenca o “creïcitat”. I ho fa a partir d’observar i analitzar tot el que envolta la música: músics, públics, instruments, tècniques d’execució, context festiu, balls, lletres, melodies, paisatges, context social, econòmic i polític, influències estètiques externes, etc.

El llibre es pregunta per l’origen de la música tradicional cretenca i sosté que aquesta qüestió sobrepassa les “qüestions estrictament musicològiques i que entren clarament en un debat de caràcter ideològic”, on l’afer de l’etnicitat -la identitat cretenca en el context político-econòmic actual- esdevé clau. Alsina parla de “l’aiguabarreig”, concepte molt adient per referir-se a la mescla d’influències musicals del mar Mediterrani, i a través d’un dels seus principals informants fa una crítica al concepte de “Música de la Mediterrània” que tant ha proliferat a través dels festivals celebrats als diferents països d’aquestes ribes, explicitant que es tracta d’un “concepte construït” per a “legitimar uns interessos polítics i econòmics” més que no pas responent a criteris netament musicològics.

Aquest llibre cal doncs emmarcar-lo en el context de l’antropologia de la música, terreny que han conreat molt pocs investigadors al nostre país. És per tant una aportació original, i poc freqüent a casa nostra, per al coneixement i la reflexió sobre el patrimoni musical dels pobles de la Mediterrània i els seus usos actuals.

Eliseu Carbonell, investigador de l’ICRPC.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>