Acabem de publicar el volum número 11 de la col·lecció ICRPC Llibres, titulat: Revisiting the Coast: New Practices in Maritime Heritage, editat per J.L. Alegret i E. Carbonell. Es tracta de la traducció a l’anglès del volum número 10 de la mateixa col·lecció titulat La patrimonialització de la cultura marítim, amb alguns petits canvis per tal d’adaptar-lo al públic internacional.
Aquest llibre ofereix una visió no tant del patrimoni marítim en sí com de la manera en que s’està construint i com s’utilitza aquest patrimoni en l’actualitat, és a dir, sobre els processos de “patrimonialització” (concepte molt usat darrerament pels acadèmics que escriuen en llengües romàniques, no tant en el món anglosaxó) o de construcció social del patrimoni marítim. La majoria d’estudis de cas presentats en aquest llibre es centren en les costes de la Península Ibèrica, amb dues excepcions on es presenten treballs sobre el patrimoni marítim a la Bretanya francesa (comparant-lo amb l’Andalusia atlàntica) i un estudi sobre el patrimoni natural a la costa mexicana del Yucatán. Aquest llibre cal emmarcar-lo en el projecte de recerca I+D+i (HAR2010-15566) titulat “Patrimoni Etnològic, Societat i Cultura Marítima” finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat, dirigit des de l’ICRPC.
El llibre proposa un recorregut pels tres àmbits amb que tradicionalment es classifica el patrimoni: patrimoni natural, patrimoni tangible i patrimoni intangible. El volum s’inaugura, però, amb una primera part de reflexió teòrica sobre els processos de patrimonialització de les formes culturals associades al mar, titulada “Constructing Maritime Heritage”, amb dos capítols de Juan A. Apraiz i David Florido, respectivament, on es reflexiona críticament sobre la construcció teòrica de la noció de patrimoni marítim en l’actualitat. La segona part del llibre, centrada en el patrimoni marítim natural, presenta dos treballs que donen compte dels nous processos de construcció social de l’espai costaner que es produeixen actualment. Aquests processos passen sovint per una reinterpretació de la natura en termes patrimonials com a resposta de les comunitats locals als canvis socioeconòmics i mediambientals que experimenten les zones costaneres. Els capítols d’aquesta segona part estan signats per Sabrina Doyon, Catherine Sabinot i M. Angeles Corbacho. En la tercera part del llibre trobem quatre capítols dedicats al patrimoni marítim tangible on s’analitzen exemples de patrimoni moble, immoble i l’urbanisme. Signen els capítols d’aquesta secció Gemma Domènech, Loïc Ménanteau, Juan Antonio Rubio-Ardanaz i Nadia Fava. Finalment, la quarta i última part del llibre està dedicada al patrimoni marítim intangible amb un capítol que tracta sobre gastronomia, de Joan Lluís Alegret, i els dos darrers capítols que tracten sobre la recuperació de la memòria del món pesquer, signats per Dionisio Pereira i Eliseu Carbonell, respectivament.
Eliseu Carbonell, ICRPC