Des del mes de setembre l’ICRPC està instal·lat a la Pia Almoina de Girona, el millor exemple de gòtic civil de la ciutat. L’edifici, situat al costat de l’escala de la Catedral, es va construir a principis del segle XV, en un entorn de carrers estrets, i no va ser fins el segle XVII, amb la construcció de l’escala barroca, que la Pia Almoina obté el protagonisme visual que avui té en moltes imatges de Girona.
Foto: ICRPC
Des del seu origen, vinculat a l’obra pia instituïda per Arnau d’Escala el 1228 de distribució de pa als pobres, han estat molts i molt diversos els usos de l’edifici. Ocupacions i abandonaments interessats o forçats fins a recuperar, ja en el segle XX, la configuració original.
La institució assistencial va arribar al segle XVIII amb una economia pròspera que li assegurava el compliment de les seves funcions i que convertia les seves rendes en objecte de desig tant per l’Ajuntament com pel Capítol catedralici. Aquest fet unit a la reorganització de l’Estat segons el model centralista francès, va sentenciar el seu futur. El 1776 després de ser desproveïda de les seves rendes va ser suprimida pel bisbe Tomàs de Lorenzana. Cinquanta anys més tard, el 1842, en el marc del procés desamortitzador dels béns eclesiàstics endegat pel govern de l’Estat el gran casal va ser subhastat. La finca va ser dividida i adquirida per diversos particulars. La porció més important passà a mans de les religioses escolàpies que hi van instal·lar la seva escola a Girona. L’internat femení va obrir les seves portes el dia de la Immaculada de 1857 i va funcionar com a tal durant més d’un segle, amb el breu parèntesi de la Guerra Civil quan l’edifici va acollir l’Escola de Belles Arts de la ciutat.
Quan el 1973, fruit dels canvis socials i polítics que viu el país, les monges escolàpies tanquen l’escola de la plaça de la Catedral, s’obre un debat ciutadà sobre possibles nous usos per a l’edifici: delegació provincial de la Secció Femenina, parador nacional de turisme o Escola de Belles Arts i Conservatori de Música, són algunes de les propostes que es posen sobre la taula fins que el gener de 1974 el Col·legi d’Arquitectes compra l’edifici per ubicar-hi la seva seu gironina. Quaranta anys després, a més del Col·legi d’Arquitectes, els murs de la Pia Almoina acullen també l’Institut Català de Patrimoni Cultural, plegats seguirem vetllant per conservar i donar a conèixer un dels elements patrimonials més interessants de la ciutat.
(per saber-ne més: G. Domènech i R.M. Gil, La Pia Almoina de Girona. Girona, Diputació de Girona – Obra social “La Caixa”, 2011)