Per tercer any consecutiu el Museu d’Història de Girona dedica la seva exposició de tardor a revisitar la història de la ciutat. Rellegits els moments fundacionals i l’època medieval ha arribat el torn a un període tradicionalment considerat de decadència i immobilisme: l’època moderna. Una visió que Francesc Miralpeix i Xavier Torres, professors del departament d’història i història de l’art de la Universitat de Girona i comissaris de l’exposició, s’encarreguen de desmuntar presentant la Girona d’època moderna com una de les principals capitals del Principat de Catalunya. A partir de cinc àmbits temàtics l’exposició dóna a conèixer la transformació que viu la ciutat entre els segles XVI i XVIII. Però, el seu discurs no acaba a les sales del MHGi sinó que travessa el carrer de la Força i continua a l’exposició que presenta el Museu d’Història dels Jueus: “La Girona dissident”. Aquí es dóna veu a un col·lectiu sovint oblidat: el dels gironins de fe jueva convertits forçosament al cristianisme però que en secret van mantenir les seves tradicions i van salvaguardar la seva identitat, un col·lectiu que aportarà la seva empremta a la societat gironina de l’època moderna.
Dues mostres que, fins el 6 d’abril, ens permeten conèixer un període poc conegut però transcendental per la configuració urbana i física de la ciutat. “Aparentment és una etapa amb menys pedigrí que altres, però també és l’època en què es consoliden l’emblemàtic skyline de la ciutat i els senyals d’identitat de la Girona barroca que atreuen actualment milers de visitants”, afirmava el professor i co-comissari Xavier Torres el dia de la inauguració.
Acompanyant ambdues exposicions el Museu d’Història de Girona i el Museu d’Història dels Jueus han preparat un extens i variat programa d’activitats que inclouen visites guiades, dos cicles de conferències, itineraris urbans, concerts, tallers infantils i una jornada de reconstrucció històrica.