Encetem des d’aquest bloc  un contacte setmanal des de l’Institut Català de Recerca en el Patrimoni Cultural amb la voluntat  d’emetre opinió, valorar l’actualitat, ponderar el sentit del patrimoni, analitzar les polítiques patrimonials i opinar sobre el sentit, els usos, el valor i la conservació del patrimoni.

Observem com cada dia trobem motius per a aquesta anàlisi i aquesta reflexió.

Notícies sobre noves descobertes ja sigui com a conseqüència de treballs de rehabilitació de monuments o com a resultat d’excavacions arqueològiques, d’unes pintures romàniques  a uns banys rituals jueus. Reclamacions ciutadanes per a la preservació, catalogació i protecció declarada de vestigis d’edificacions en estat precari però que contenen una càrrega simbòlica i identitària local. Conflictes d’interessos entre la voluntat de conservació i l’exercici de l’urbanisme i el creixement dels pobles i de les ciutats.

Pel·lícules, exposicions i estudis sobre l’art en perill, l’art en temps de guerra, l’acaparament de l’art com a signe de poder o de preeminència, la tresorització de l’art i del patrimoni per a un gaudi secret i clandestí.

Grans complexos restaurats, rehabilitats i reincorporats al patrimoni col·lectiu amb nous usos i noves funcions diferents de la funció originària per a la que van ser concebuts i construïts, com és el cas més recent de l’impressionant complex dels edificis de l’antic Hospital de Sant Pau a Barcelona.

Llocs d’història i de memòria als que s’assignen nous valors patrimonials per tal d’assolir noves pautes interpretatives del nostre passat recent o remot. Museus i memorials proliferen abundosament en un intent de fixar pel futur moments crucials i carregats de sentit històric.

La llista seria inacabable i només cal espigolar diàriament a la premsa escrita per trobar un fil conductor que justifica l’actualitat reflexiva que pensem atorgar a aquestes reflexions setmanals que brindem com  una tribuna a totes les persones i entitats interessades en els temes patrimonials.

L’abast del patrimoni és immens des de la conservació del patrimoni documental, gràfic, fotogràfic i audiovisual, al patrimoni literari, artístic i monumental. Rastrejar la petjada de la nostra societat la pauta de les seves dèries, les influències rebudes, els recursos esmerçats, la vinculació entre la historia i el patrimoni, els gustos dels grups socials o els seus interessos reflectits en aportacions patrimonials concretes. Tot transmet un interès i una preocupació.

La formació, construcció, destrucció, reutilització, rehabilitació d’un patrimoni, de l’herència rebuda, del nostre bagatge col·lectiu, bé mereix un esforç constant per seguir de prop els nous temes i els vells debats. Per preservar la memòria, la historia i per saber llegir amb intel·ligència les dinàmiques socials, polítiques, econòmiques i culturals de la nostra peripècia col·lectiva.

Joaquim Nadal i Farreras. Director de l’ICRPC. UdG.