Fa més de quatre anys, en Josep-Anton Trepat, una de les persones més coneixedores i implicades en la conservació del patrimoni flotant del nostre país, es posava en contacte amb nosaltres proposant-nos que l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural es sumés a una campanya per demanar al govern espanyol que les embarcacions històriques i tradicionals tinguessin un estatut jurídic propi que permetés dur a terme la ingent tasca de la seva conservació en millors condicions legals. En concret es demanava que la nova “Ley General de Navegación Marítima”, que s’estava començant a gestar, es posés a l’alçada d’altres països europeus a nivell patrimonial, i reconegués la singularitat i necessitats pròpies de les embarcacions històriques i tradicionals. Cal tenir en compte que es tracta d’una llei molt complexa, amb més de 500 articles que regulen tota mena de pràctiques de navegació, responsabilitats, comerç marítim, etc, i que conté alguns articles que s’apliquen gairebé sense modificacions des del segle dinou. Per tant d’entrada no semblava pas una tasca fàcil que en aquest conglomerat jurídic s’hi pogués encabir una menció especial als vaixells amb valor patrimonial.

Des de l’ICRPC no vam dubtar ni un instant a sumar-nos a aquesta iniciativa al costat de dotzenes d’organitzacions culturals, museus, ajuntaments i empreses de l’àmbit de la nàutica tradicional de tot l’Estat. La nova llei de navegació marítima i l’oportunitat que significava per a la protecció del patrimoni flotant ha en els darrers anys un tema de debat recorrent en els diferents congressos i trobades de l’àmbit de patrimoni marítim de tot l’Estat, a destacar la celebració de la celebració del “European Martime Day” de Gijón el 2010 on aquesta iniciativa va prendre un fort impuls.

Aquest mes de maig de 2014 hem rebut un nou correu d’en Josep-Anton Trepat on ens informa que les demandes de les organitzacions implicades en la conservació del patrimoni flotant han estat finalment ateses i que la nova Llei general de navegació marítima ja va camí del Senat, on tot fa indicar que serà aprovada i que inclourà una “Disposició addicional” sobre embarcacions històriques i rèpliques, amb el següent redactat:

1. Los buques y embarcaciones históricas y sus reproducciones singulares podrán matricularse y abanderarse en un registro especial en los términos que reglamentariamente se determinen por el Gobierno. Dicha reglamentación establecerá, asimismo, un régimen simplificado de certificación e inspección al que estarán sometidas este tipo de buques y embarcaciones.

2. Los buques y embarcaciones incluidos en el Inventario General de Bienes Muebles del Patrimonio Histórico Español o declarados bienes de interés cultural y los que revistan un interés especial por haber pertenecido a alguna personalidad relevante o intervenido en algún acontecimiento de trascendencia histórica, además de inscribirse en el registro que se cita en el apartado anterior, gozarán de un régimen especial de carácter fiscal y de la exención de tasas portuarias en los términos que reglamentariamente se determinen por el Gobierno de acuerdo con los instrumentos de fomento y protección reconocidos en la legislación sobre patrimonio histórico.

El patrimoni flotant estarà a partir d’ara una mica més reconegut i protegit. Evidentment, la inclusió d’aquesta “Disposició addicional” per si mateixa no pot ser una fi. És només un punt de partida, un instrument de treball, ja que la preservació d’aquest patrimoni només serà possible mitjançant la implicació i l’acord de grans sectors de la societats conscients del valor d’aquest llegat. Però el reconeixement jurídic de les embarcacions històriques és sens dubte un punt de satisfacció col·lectiva en aquest camí ple de dificultats i des de l’ICRPC ens sumem a la celebració d’aquest bona notícia que ens permet contemplar el futur del patrimoni marítim amb més optimisme.

Eliseu Carbonell, investigador de l’ICRPC.