El passat 24 de maig va tenir lloc a Brussel·les un tiroteig que va causar 4 morts. Les càmeres de seguretat van mostrar com un home obre foc des de l’exterior de la porta d’entrada a un edifici al bell mig del casc urbà de la capital belga.

Fins aquí una notícia malauradament similar a altres que acostumem a veure als mitjans de comunicació, amb el resultat tràgic de la mort de persones. Tanmateix va deixar de ser-ho en conèixer el lloc i les circumstàncies dels fets. De fet, l’anàlisi dels fets i el context ha portat a la justícia belga a declarar l’atac com a “acte terrorista”. La notícia adquireix, doncs, una dimensió superior.

El tiroteig va tenir lloc al Museu Jueu de Bèlgica: un museu, és a dir, una institució cultural al servei de la societat, que conserva i difon el patrimoni relacionat amb la vida i la història de la comunitat jueva belga des del segle XVIII, un patrimoni que reflecteix la identitat i la memòria d’aquesta comunitat.

Els museus són cada cop més conscients de la seva funció social, de la seva integració en la comunitat a la que serveixen i de la necessitat d’implicar a aquesta comunitat en el seu funcionament. Per aconseguir això, el museu ha de fer-se ressò de les inquietuds, les necessitats i els interessos de la comunitat. I, què passa amb els seus conflictes i les seves controvèrsies?

La situació política i social europea és, en aquests moments, complexa, amb el ressorgiment de certs fantasmes del passat en forma d’ideologies extremes. En aquest context, l’atac al Museu Jueu de Bèlgica és transcendent. Com han de gestionar els conflictes que afecten a la seva comunitat? Com han de reaccionar els museus?

A aquestes alçades, el que sembla inqüestionable és l’aposta clara de molts museus envers la implicació sense límits amb la comunitat, amb les seves llums però també amb les seves ombres.

Joaquina Bobes