El passat 12 de juny va tenir lloc a Oslo la conferència final de Cultural Heritage Counts for Europe (CHCFE), un projecte europeu que ha tingut per objectiu cercar, documentar i analitzar la recerca i els casos d’estudi que han analitzat en els últims anys els impactes que genera el patrimoni cultural.
El treball classifica els impactes en quatre grans grups: econòmics, socials, culturals, i mediambientals. A més, el projecte ha recollit els resultats qualitatius i quantitatius que demostren de quina manera el patrimoni cultural contribueix significativament al programa “Europa 2020. Una estratègia per al creixement intel·ligent, sostenible i integrador”.
Les conclusions són un magnífic treball de síntesi així com una mostra de casos de bones pràctiques en cadascuna de les modalitats en les que es classifiquen els impactes.
Es reconeix que fins a dia d’avui els impactes econòmics han estat els més estudiats, i seguidament són els impactes socials els que tenen un major nivell d’estudi i recerca empírica. A la cua dels estudis se situen els impactes culturals i els mediambientals. Tanmateix totes quatre categories presenten tendències creixents en els últims 10 anys. I molt marcadament a partir de 2009, un any després a l’inici de la crisi econòmica actual.
La següent infografia resumeix la categorització de les tipologies d’impactes així com les interseccions que es donen entre ells.
Entre els impactes econòmics cal destacar la competitivitat i atractivitat regional que genera el patrimoni, així com els efectes positius que té en l’educació i l’aprenentatge de competències personals, aquest ja clarament relacionat amb els impactes d’ordre social. Seguint amb els efectes del patrimoni en la societat es presenten casos que desenvolupen la cohesió social, la participació comunitària i la creació de sentiments d’identitat.
Els aspectes culturals són de gran interès doncs sovint hi ha hagut tensions en la distribució dels recursos (subvencions públiques, patrocini) entre el sector de la creativitat i el del patrimoni. La recerca portada a terme per Cultural Heritage Counts for Europe recull i presenta casos en els que el patrimoni cultural és un estímul per a la creativitat i la innovació, la creació de símbols, i la rehabilitació arquitectònica.
De manera menor però creixent els resultats mostren casos d’impactes en la sostenibilitat mediambiental, relacionats en l’estalvi energètic, els paisatges culturals i la gestió de l’energia cautiva.
En definitiva Cultural Heritage Counts for Europe suposa un treball de documentació i argumentació de gran utilitat i interès per a tots aquells que, més enllà d’apostar pel patrimoni cultural com a font de riquesa econòmica, social i cultural, necessitem sovint de fonaments sòlids per adreçar-nos a la societat en general, i als polítics i a les empreses en particular, per argumentar els beneficis d’invertir en el patrimoni cultural i no considerar-lo un pou de despesa que només serveix per la foto el dia de la inauguració.
Podeu consultar el projecte a http://www.encatc.org/culturalheritagecountsforeurope/