Aquesta setmana ha tingut lloc a la Universitat de Perpinyà el congrés anual del Comité des Travaux Historiques et Scientifiques que reuneix les Sociétés Historiques et Scientifiques francòfones. Enguany la trobada, que ha comptat amb més de 400 participants, ha tingut per tema central guerra i els seus efectes al llarg de la història. Dins l’àmbit dels desplaçaments que ocasionen els conflictes bèl·lics, Gemma Domènech, investigadora de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, ha presentat els resultats de la seva recerca entorn a la figura de l’arquitecte català Emili Blanch Roig (1897-1996).

Amb el títol “França i Mèxic: l’exili d’un arquitecte català”, la comunicació recull les últimes dades conegudes sobre el periple vital d’Emili Blanch: el seu pas de la frontera, la seva estada a la Résidence des Intellectuels Catalans de Montpeller i, la seva fugida a Mèxic l’abril de 1942. Els quaranta anys de dictadura franquista a Espanya i els trenta de desmemòria col·lectiva que l’han seguit, han deixat fora de la història les trajectòries vitals i professionals de tots aquells que varen lluitar per la democràcia a Catalunya i a Espanya. Afortunadament en els darrers deu anys s’ha portat a terme una intensa labor de recuperació de totes aquestes biografies. Un bon exemple és aquest treball, que ens parla de la duresa de l’exili, però també la carrera professional que Blanch va poder reprendre a Mèxic.

La recerca entorn a la figura d’Emili Blanch, ha estat possible gràcies a la subvenció rebuda per la Direcció General de la Memòria Democràtica i, s’ha nodrit de la documentació  conservada a l’Arxiu Nacional de Catalunya i, de la que el propi protagonista va llegar a l’Arxiu Municipal de Girona.