Falten molt pocs dies perquè es clausuri l’exposició El Griego de Toledo que cal considerar com el moment més intens entre les activitats programades en l’ Año Greco per la Fundación El Greco 2014. L’ha comissariat el professor Fernando Marías i s’ha pogut visitar als espais del Museo de Santa Cruz de Toledo. És una mostra magnífica, rodona, perfectament pensada i dissenyada. Començant per la configuració dels espais, un solemne escenari de creu grega amb els murs pintats d’un daurat atrevidíssim. La tria de les peces és difícil de millorar. Tenint en compte que el que podem veure al palau dels Santa Cruz compta amb el complement de “El Expolio”, a la catedral, de l’”Entierro del Conde de Orgaz” a l’església de Santo Tomé, i dels retaules de les esglésies de Santo Domingo el Antiguo i de l’Hospital Tavera i del de la capella de San José, si a la mostra hi haguessin, per exemple, el “Sant Maurici” d’El Escorial, l’”Assumpta” del Chicago Art Institute o el misteriós “Laocoont” de la National Gallery de Washington, parlaríem d’una exposició de somni.
Foto: Joan Bosch i Ballbona
L’organització de les pintures en les quatre naus de l’escenari expositiu permet una evocació completíssima de l’excepcional trajectòria del mestre grec: de la seva etapa de formació a Creta en l’idioma de la pintura bizantina, de les seves estades a Venècia i Roma, aprenent i madurant el llenguatge i la teoria renaixentista en el rovell de l’avantguarda, del seu esforç frustrat per penetrar en la Cort del rei Felip II, del seu arrelament en la ciutat de Toledo on primer exhibirà una original lectura del tardomanierisme descobert als centres italians i on culminarà la seva trajectòria inventant un món propi amb unes fórmules expressives molt originals, estilitzades i dinàmiques. Un idioma que recupera recursos del seu passat bizantí per inventar una poètica única per representar allò espiritual, sagrat i invisible mitjançant una sentimentalitat concentrada i solemne, una sàvia codificació gestual, una figuració desmaterialitzada i una llum i un cromatisme sobrenaturals.
L’ exposició ha estat ideada amb intel·ligència per involucrar el visitant en una experiència intensa i gratificant, al marge de quin sigui el seu nivell de coneixement previ del pintor i del món històric i artístic de l’època. Afortunadament, Fernando Marías no comparteix la doctrina que sosté que no convé “atabalar” l’espectador amb moltes indicacions (amb massa text) o que cal evitar plantejaments temàtics massa densos i, enriquint el recorregut amb breus texts introductoris (iniciàtics) de qualitat (que si ho preferim, podem escoltar de l’audioguia), garanteix una experiència enriquidora tant pel visitant no iniciat (però curiós) com per a l’especialista. Qui no conegui El Greco el descobrirà de manera plaent i quedarà fascinant per aquell ric desplegament de pintures fabuloses. Qui s’acosti a Toledo per aprofundir-hi, trobarà que la mostra proposa variats accents temàtics (sobre la retratística, posem per cas), interessants associacions argumentals i efectes plàstics innovadors, com ara la sorprenent presentació elevada i escorçada d’algunes obres, que busca evocar l’efecte visual que originalment devien fer en els devots i espectadors.
A més, l’exhibició té lloc en l’escenari que li és natural, la ciutat de Toledo, de manera que la immersió en l’univers de pintor no pot ser més completa. Com avançava, abans o després d’endinsar-se a la proposta del Museo de Santa Cruz, el visitant haurà quedat impressionat pel silenci solemne amb què uns quants ciutadans de Toledo segueixen el prodigiós enterrament del Conde de Orgaz als peus de l’església de Santo Tomé, per la túnica escarlata del “Expolio” a la sagristia de la catedral, i haurà visitat l’espai de Santo Domingo el Antiguo, on hi ha enterrats el propi pintor i dos dels homes que millor el conegueren Diego i Luis de Castilla. Fins i tot és possible que hagi fet una llarga passejada per travessar el Tajo i veure des del nord el record de la ciutat que Doménikos Theotocopoulos transfigurà a la Vista de Toledo. Allí haurà trobat un bon moment per reflexionar sobre el llegat etern que el pintor deixà a la ciutat i com aquesta n’ha procurat estar a l’alçada durant aquest 2014.
Joan Bosch i Ballbona, ICRPC