El Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) va presentar recentment els resultats dels treballs de recerca arqueològica efectuats al fondejador d’Aiguablava. Destaca la recuperació d’una àmfora del segle II a.C., la qual conserva una inscripció sobre el contingut de la mateixa. Concretament, es va poder confirmar que es transportava Oleum dulce, una tipologia d’oli destinat a usos gastronòmics. És una de les moltes informacions provinents d’anys de pacient recerca efectuada en nombrosos emplaçaments arqueològics.
L’àmfora recuperada pel CASC amb indiciació del seu contingut. Foto: ara.cat
Vista de la franja costanera des del poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda (Palafrugell, Baix Empordà). Foto: A.Rojas Rabaneda
El CASC, ubicat a Girona, realitza una feina que possibilita desgranar lentament aspectes vinculats a pràctiques econòmiques, circuits comercials o a l’organització i estructuració social en diferents fases històriques. El seu director és Gustau Vivar i substitueix des de fa uns quants anys a Xavier Nieto, un referent internacional en aquest àmbit de recerca. Tant les investigacions efectuades pel centre des de la seva creació, com les darreres actuacions i estudis permeten contribuir a la reconstrucció de les xarxes comercials a la Mediterrània que funcionaven, per exemple, amb agents grecs, romans i ibèrics. Les minucioses i dificultoses investigacions que es realitzen sota el mar, com és el cas d’ Aiguablava, possibiliten aportar més informacions vinculades a les funcions del poblament distribuït pel territori en diferents èpoques com, a tall d’exemple, els jaciments ibèrics situats al litoral o prelitoral, com Castell de Begur, Sant Sebastià de la Guarda o Castell de Palamós, així com del conegut assentament d’Ullastret. Els resultat de recerca del CASC també son de gran valor per entendre i seguir la petjada comercial en el procés de romanització del territori.
El Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, amb recursos limitats, ens va aportant càpsules de coneixement emmarcats en diferents períodes. Fa poc mesos, el MAC-Girona, amb la col·laboració del Museo Arqueológico Provincial de Alicante i el Consejo Regulador de la Denominación de Origen Vinos Alicante acollia l’exposició “Deltebre I. Història d’un naufragi”, una proposta temporal i itinerant, dissenyada per socialitzar els resultats de l’estudi de la història d’un vaixell de transport militar de l’armada anglesa procedent d’Alacant, enfonsat a la desembocadura de l’Ebre l’estiu de 1813, durant la Guerra del Francès. D’aquest derelicte destacava per la recuperació de vi de l’època, fet que ha possibilitat analitzar-lo i determinar les seves característiques.
Un altre dels resultats dels imprescindibles treballs a destacar del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), en col·laboració amb l’Institut Català del Suro (Icsuro), és l’estudi d’uns taps de suro d’àmfora recuperats de les profunditats del mar. Els resultats indiquen que aquests taps trobats en un derelicte i en la seva posició original, és a dir, en la mateixa boca d’un àmfora, conserven actualment les mateixes propietats que fa dos mil anys. Es tracta d’una informació també de gran valor científic. Convé assenyalar que ens permet conèixer l’ús d’aquest material en època romana i al mateix temps les seves qualitats per a la conservació de productes com el vi.
El director del CASC, Gustau Vivar, presentant la recuperació de taps de suro. Foto: emporda.info
Els resultats del CASC es difonen en revistes científiques especialitzades però també s’efectua una important tasca de socialització i comunicació de la recerca amb el suport del Museu d’Arqueologia de Catalunya. En el camp de la difusió del patrimoni, el cinema i els documentals sempre han estat una eina de gran potencial comunicador.
El director del CASC en el curs Bojos per l’Arqueologia, organitzat per l’ICRPC
El documental “El Triunfante”. Socialitzant la recerca
En els propers mesos podrem veure “El Triunfante”, un documental basat en una recerca del CASC, en el derelicte del mateix nom. El documental fa un recorregut per l’excavació al voltant d’un navili de 74 canons de la marina de guerra espanyola, enfonsat a Sant Pere Pescador l’any 1795, en el context de la Guerra Gran.
La recerca en arqueologia subaquàtica, mermada sovint de recursos, complementa i enriqueix la informació científica obtinguda en jaciments terrestres, esdevinguent impresdindible i, per tant, mereix inversió, socialització i atenció mediàtica.