Matí del divendres 13 de juny de 2014; el sol despunta per darrere l’estadi olímpic de Ciutat de Mèxic, el mateix sol que unes hores abans, a Girona, ha il·luminat l’homenatge als exiliats catalans que van arribar a Veracruz, a bord del Sinaia, fa exactament 75 anys. Davant la porta es reuneix un grup heterogeni: aquells nens i nenes avui de vuitanta i tants anys, fugits de l’Espanya de Franco, els seus fills i filles mexicans de naixement i els néts (nétes en aquest cas) que els acompanyen al retrobament amb la història que a la tarda s’ha de viure justament a Veracruz, port mexicà on van desembarcar 1.599 homes, dones i nens vençuts i perseguits pel feixisme. En aquella –per ells– exòtica terra mexicana van trobar la seva nova pàtria. Els passatgers del Sinaia representaran en aquesta jornada els 20.000 republicans (xifra oficial, perquè segurament en van ser molts més) que varen trobar aixopluc, pau i llibertat al país americà. L’Ateneo Español de México, fundat el 1949 precisament per una colla d’aquests republicans, ha bastit un programa emotiu de commemoracions a la ciutat portuària. Els dies precedents, a Mèxic DF, s’hi han celebrat les jornades “Presencia del exilio español en la arquitectura mexicana”, en què s’ha parlat, entre d’altres, del gironí nascut a la Pera Emili Blanch (1897-1996), objecte d’una de les recerques de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) arquitecte que va deixar obra al país americà abans de tornar a Girona.
Les cinc hores de viatge entre la capital i Veracruz s’amenitzen amb converses que entrellacen els records i les vivències mexicanes amb l’actualitat, i les referències a l’abdicació monàrquica i al referèndum català són inevitables. De fons, sonen Miguel Ríos, Ana Belén, Víctor Manuel, Luis Eduardo Aute, Juan Guerra, Ruper Ordorika, Paco Ibánez i Lluís Llach al concert Recuperando memoria. Concierto homenaje a los republicanos del juny del 2004 a Rivas-Vaciamadrid. Després de tres hores de viatge passem Puebla. A la pantalla, ara, Soldados de Salamina. En els seients, s’obre la capsa dels records. El pas a França de l’Aurora Gener i el llarg camí fins arribar a Mèxic de les germanes Ruiz Funes s’imposen a la veu d’Ariadna Gil i a la història de Sánchez Mazas. Una parada tècnica a Còrdova per veure els minuts finals de la selecció nacional (el Mèxic-Camerun, naturalment) i arribada a Veracruz. Emoció a flor de pell.
Foto: Familiars d’exiliats, a Veracruz en l’acte que es va celebrar per recordar l’arribada del vaixell Sinaia . Foto: EFE/ SAÚL RAMÍREZ.
Al vespre, descoberta d’una placa commemorativa amb sentits parlaments d’alguns protagonistes, que amb ulls de nen van viure l’acollidora rebuda del poble mexicà. Entre l’auditori, mirades humides, retrobaments i abraçades, al mig de banderes republicanes (confeccionades expressament per aquest dia) i de crits de “Viva la República” i “Viva México”. Aquest és només l’acte central d’un atapeït programa d’exposicions, conferències i projeccions de documentals. Canviarà l’escenari, però els sentiments que s’hi viuran seran semblants, i l’emoció la mateixa amb què, unes hores abans a Girona, José María Murià, fill d’aquell exili, deia: “Gràcies, Girona, i visca Catalunya.”
Gemma Domènech (ICRPC)
Article publica a El Punt Avui