El passat mes de desembre es va celebrar a la Universitat de Barcelona una Jornada sobre Patrimoni Immaterial, organitzada per l’Institut Català d’Antropologia.

La conferència d’obertura de la jornada va anar a càrrec de Xavier Roigé que va anar desfilant els motius i principals conseqüències de l’estat de gràcia en que es troba avui en dia el patrimoni immaterial. L’èxit i la bona acollida del patrimoni immaterial tant per part de les institucions com del públic, fenomen que es dóna simultàniament pràcticament a tot el planeta, s’explica per raons d’ordre geopolític i econòmic. Aquest va ser, de fet, el tema del darrer congrés organitzat per l’Associació Valenciana d’Antropologia i del que en va sortir una interessant publicació titulada Geopolíticas patrimoniales. L’èxit i extensió d’aquest fenomen patrimonial planteja però una primera pregunta indefugible per als investigadors, la de saber on es trobem els límits del patrimoni immaterial. Xavier Roigé va assenyalar també la importància del fenomen del turisme no només com a indústria que consumeix cultura immaterial sinó també, i aquí rau bona part del repte acadèmic, com a indústria que en fabrica. La conferència de Xavier Roigé, després de repassar les conseqüències que l’èxit del patrimoni intangible té a nivell polític, econòmic i social, va acabar subratllant la oportunitat que implica el patrimoni immaterial per als museus, que els brinda l’ocasió de viure una segona vida. Aquesta qüestió ha estat analitzada per Roigé en un dels seus darrers articles a la Revista d’Etnologia de Catalunya.

Nº 39 de la Revista d’Etnologia de Catalunya, dedicat al Patrimoni Immaterial.

La jornada va completar-se amb la presentació d’un conjunt de recerques realitzades en els darrers anys, en diferents contextos temàtics i geogràfics, sobre patrimoni immaterial a Catalunya, abastant temes tant diversos com les festes de bous a les Terres de l’Ebres, els versos satírics en els diables festius al Camp de Tarragona i el Penedès, els rituals islàmics a Barcelona o la producció tradicional del vi a Calonge i Vall-llobrega. També es van projectar documentals etnogràfics sobre l’esforç per mantenir vives les formes de treball tradicionals, com és el cas de la comunitat d’arrossaires del marge dret del Baix Ter o dels pescadors artesanals de Montgat.

Totes aquestes exposicions van palesar que el patrimoni immaterial a Catalunya es troba en el centre de les preocupacions tant dels investigadors com de les comunitats locals que el custodien. A Catalunya però, com bé va assenyalar Roger Costa, cal encara adaptar la Llei de Patrimoni Cultural, que ja té més de vint anys, a les disposicions que estableix la Convenció de la Unesco de 2003 per la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial. Recordem que és a partir d’ella que es deriva tot aquest moviment arreu del món per reconèixer i protegir els valors immaterials que es conserven en el clos de cada cultura. Jornades com aquesta, on es posa de manifest no només la riquesa sinó també els reptes i conflictes que genera el reconeixement i la gestió del patrimoni immaterial, demostren la necessitat de convocar els experts per adaptar de la manera més ajustada possible la legislació sobre patrimoni a la complexa realitat que planteja el patrimoni immaterial avui dia.

Eliseu Carbonell, investigador de l’ICRPC

L’activitat principal de l’Institut  Català de Recerca en Patrimoni Cultural és el desenvolupament de projectes de recerca, a partir de les línies d’investigació del centre. Un dels objectius del seu equip és evitar que els resultats obtinguts es projectin només dins de l’àmbit científic o especialitzat. Ans el contrari, l‘ICRPC contribueix a difondre, socialitzar i comunicar el coneixement a través de la organització i participació en taules rodones, conferències, seminaris, jornades, així com també de publicacions o col·laboració amb mitjans de comunicació. No cal oblidar la participació del centre en accions formatives en patrimoni cultural.

Una de les novetats en les activitats de comunicació de la recerca durant l’any 2014 ha estat la participació de l’ICRPC en el Curs Bojos per l’Arqueologia. Aquesta iniciativa s’ha emmarcat en el programa Bojos per la Ciència de la Fundació Catalunya-la Pedrera i ha estat dissenyada entre l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), l’Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural especialitzats en evolució humana, arqueologia i patrimoni.

El curs ha estat adreçat 20 alumnes de batxillerat, seleccionats entre tots els centres educatius de Catalunya. Cal fer ressaltar que han participat com a docents més d’una vintena d’investigadors i professionals vinculats al patrimoni cultural.

Durant divuit sessions s’ha promogut la iniciació a la recerca i a les metodologies científiques en l’alumnat, incidint en la importància del treball interdisciplinar. Convé destacar que l’activitat s’ha centrat en reforçar el coneixement de la Prehistòria, de l’Arqueologia Clàssica i del coneixement del Patrimoni Cultural dels alumnes d’una manera d’acord amb les ultimes recerques en la disciplina.

Des de l’ICRPC hem volgut contribuir amb sis sessions a posar en valor tots els processos de recerca que es porten a terme amb posterioritat a la finalització d’una excavació arqueològica, especialment en els camps de la preservació i difusió del patrimoni cultural. Amb l’objectiu de visualitzar la tasca científica en Arqueologia s’han visitat museus, centres de recerca, monuments i s’ha comptat amb la participació d’especialistes en TIC.

La valoració final del curs ha estat molt satisfactòria atès que ha possibilitat l’apropament de l’alumnat de batxillerat al món de la recerca universitària a Catalunya i ha contribuït a l’estímul de les vocacions científiques en un sentit ampli. Així doncs, des d’aquest curs s’ha potenciat la vocació humanística en l’àmbit dels primers graus de l’ensenyament terciari i ha contribuït a la Societat del Coneixement des de la formació integral del futur personal investigador i humanista. La cerca vocacional i l’excel·lència acadèmica han estat uns dels objectius principals del projecte.

En aquest sentit, diversos alumnes participants ja han decidit especialitzar-se en Arqueologia quan comencin la seva etapa universitària, factor que enorgulleix als organitzadors de la iniciativa. És només un dels exemples de la importància de dur a terme accions de socialització i comunicació de la recerca des dels centres d’investigació.

Antoni Rojas Rabaneda, ICRPC

Fotos: Arxiu ICRPC