L’ICRPC acaba d’editar “Museus d’avui. Els nous museus de societat” dins de la col·lecció ICRPC LLIBRES. Els treballs que es publiquen en aquest tercer número possibiliten conèixer alguns dels museus de societat més prestigiosos del món i analitzar-ne els grans temes que aquests plantegen. El conjunt dels textos, escrits pels directors o responsables d’aquests museus, constitueixen una excel·lent reflexió sobre la seva evolució i els seus reptes i ofereixen pistes que es poden tenir en compte en el cas de Catalunya.

El dimecres 6 d’abril es va celebrar la Jornada tècnica sobre els nous centres d’interpretació i museus d’avui. L’objectiu d’aquesta jornada ha estat reflexionar sobre les relacions entre centres d’interpretació i museus, i sobre les formes de suport des de l’administració a uns i altres centres.

Durant les jornades es van presentar l’experiència de diversos centres d’interpretació i es va debatre entorn la raó de ser d’aquests equipaments. Entre les consideracions realitzades destaca la necessitat de planificar la creació d’aquests equipaments amb l’objectiu de no generar una saturació o repetir els mateixos esquemes. Per portar a terme aquets objectius es va subratllar la necessitat de col·laboració entre museus, centres d’interpretació i administració per tal de crear accions conjuntes.

L’ICRPC va estar present en aquestes jornades presentant la seva activitat i projectes. L’Institut està portant a terme diverses recerques relacionades directament amb museus i centres d’interpretació. Eliseu Carbonell i Antoni Rojas van presentar la comunicació “Exemples de participació en conceptualització de nous projectes”.

La jornada ha estat organitzada per la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, el Museu Marítim de Barcelona i el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols.

La publicació del llibre “Cara o Creu. Imatges i paraules d’un joc d’atzar africà”, de l’antropòleg Lluís Mallart i Guimerà, ha estat present dins d’un article del diari “le jour” de Camerun.

http://www.quotidienlejour.com/actualites/6277-labia-revisite

Aquesta obra ha estat recentment editada per l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural.

El passat divendres 11 de març va tenir lloc la presentació  a Can Trincheria (Olot). Properament, el 7 d’abril, es farà una segona presentació a Barcelona.

El passat divendres 11 de març va tenir lloc, amb gran èxit de públic, la presentació del llibre “Cara o Creu. Imatges i paraules d’un joc d’atzar africà”, de l’antropòleg Lluís Mallart i Guimerà, a Can Trincheria (Olot). Aquesta obra, que ha estat recentment editada per l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, tracta sobre uns petits objectes de talla de fusta, d’una variada i rica iconografia, que es feien servir antigament al Camerun en un popular joc d’atzar. Els objectes, anomenats “abia” constitueixen veritables obres d’art en miniatura que van inspirar el cubisme a pintors com Picasso o Braque. Avui les “abia” son considerades un element clau del patrimoni cultural africà. La presentació del llibre va anar a càrrec de l’escriptor Ricard Creus, l’artista Ester Boix i l’investigador de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, Eliseu Carbonell. També hi va intervenir l’autor del llibre que ha estat durant molts anys professor d’antropologia a la Universitat de París X. Aquest llibre és el resultat de tota una vida dedicada a l’estudi etnològic de les societats africanes. El lector hi descobrirà una combinació d’arts plàstiques, literatura oral, música i etnologia africana, tal i com es va posar de manifest durant la presentació del llibre.

Sabrina Doyon va exposar la seva investigació en dues reserves de la biosfera al Yucatán, Celestún i Rio Lagartos, on existeix una activitat tradicional basada en la pesca artesanal i producció de sal i, més recentment, el turisme de naturalesa. La seva recerca tracta d’esbrinar per què  es fan reserves i si aquestes són part d’un procés de patrimonialització de la natura. A través de la seva investigació etnogràfica, Doyon es fixa en com afecta la creació de reserves als habitants del territori i, finalment, en com la patrimonialització de la natura pot o no arribar a canviar la manera en que la gent sent i percep el medi ambient.