Article de Gemma Domènech (ICRPC) a la Revista de Girona

Patrimonis fràgils: Els Escorxadors

Resum:
Els escorxadors municipals constitueixen un bon exemple d’un tipus d’arquitectura en la qual el valor utilitari pot arribar a anul·lar el valor patrimonial. Un cop perdut el seu ús, sovint en pro de la modernitat i el progrés per als quals també fou creat, perd qualsevol valor que n’aconselli la cura i rehabilitació.
Revista de Girona, núm. 256, setembre – octubre 2009, pàg. 74-75
http://www.revistadegirona.cat/rdg/home.seam

Finalitza el congrés de l’ICTDM amb un total de 113 comunicacions presentades

International Conference on Tourism Development and Management
Kos Island, Greece 11-14 September 2009
Dilluns 14 de setembre es va clausurar l’International Conference on Tourism Development
and Management. Tourism in a Changing World: Prospects and Challenges.
L’ICRPC va participar amb una comunicació d’Antonio Rojas Rabaneda amb el títol: SHAPING THE TOURIST OFFER: THE ROLE OF FAIRS AND STREET MARKETS IN DISSEMINATING CULTURAL HERITAGE
A continuació presentem el resum de la comunicació:
The main aim of this research is to analyse the characteristics of fairs and street markets in Catalonia as tools to attract tourists and promote cultural heritage.
This type of tourist event has increased in the region under study in the last few years. The tourist model in Catalonia, in the north-east of Spain, has had a great impact both in coastal areas and in medium and large inland cities. The tourist model put into practice in the last few years is clearly beginning to reach saturation point, and the need to redefine the tourist offer is object of debate. In this context, cultural heritage plays an essential role in this change in mentality. Efforts to offer alternatives to the traditional tourist promotion and attraction models in Catalonia have, therefore, increased. Between the end of the 20th century and the beginning of the 21st, we have witnessed a significant increase in fairs and markets in Catalonia that use cultural heritage as a tourist element. On the one hand, these events are held in places that lack traditional tourist attractions. But, these fairs and markets also take place in cities and places with a strong tourist tradition, and have been included in an attempt to update the range of activities.
In order to carry out this research, we have selected the study of fairs and markets that reconstruct history, although attention has also been paid to the dissemination features of local cuisine and traditional trades.
The methodology used to carry out this research has been the collection of previously established data from each of these fairs and markets. An analysis of the data has then been made, carrying out a comparative study and establishing a list of final evaluations. Thus, the study analyses, among other aspects, the organizations and institutions involved in the organization of these tourist activities, the economic resources destined to them, the financing source, and the times of the year when they take place.

IV Congrés de l'Associació Portuguesa d'Antropologia

L’ICRPC ha participat al IV Congrés de l’Associació Portuguesa d’Antropologia, celebrat a Lisboa els dies 9 a 11 de setembre, amb una comunicació d’Eliseu Carbonell titulada: “La activación del patrimonio marítimo, del objeto al paisaje”.
A continuació presentem el resum de la comunicació:
Aquesta comunicació es basa en una investigació realitzada a la costa central catalana sobre els processos de patrimonialització del paisatge i la cultura marítima. A través d’analitzar la creació, a mitjans de 2007, d’un petit museu o “centre d’interpretació” de la pesca tradicional, situat a la platja, tracto de mostrar com en la recerca d’autenticitat i conservació de la cultura tradicional local, les categories d’allò autèntic, tradicional i popular entren en contradicció amb la categoria de públic i fins i tot amb les mateixes categories que posa en marxa el procés d’activació del patrimoni.
L’anàlisi etnogràfic ens mostra que el procés de patrimonialització no es limita a uns objectes lligats a la pesca i la navegació tradicional o a unes instal·lacions museístiques concretes, sinó que s’estén per tota la platja i el conjunt del paisatge marítim, atribuint al paisatge una categoria de patrimoni. Com ha mostrat Christopher Tilley, identitat, paisatge i patrimoni estan molt estretament relacionats. La patrimonialització del paisatge marítim actua en aquest cas com un retorn simbòlic al passat i està inextricablement lligat a les polítiques d’identitat, a les idees sobre amb qui es vol viure i a qui es vol excloure, qui forma part del grup i qui en queda fora. Hem pogut constatar aquestes dinàmiques en el procés de patrimonialització al que estem assistint. La finalitat d’aquesta comunicació es reflexionar sobre aquestes dimensions polítiques del patrimoni, el lloc d’allò públic en els processos de patrimonialització.

L’ICRPC A L’ICTDM

L’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) estarà present a la International Conference on Tourism Development and Management. Tourism in a Changing World. La present edició tindrà lloc a l’illa de Kos (Grècia) entre els dies 11 i 14 de setembre.
L’ICRPC estarà representat per Antoni Rojas Rabaneda amb la comunicació “Shaping the Tourist Offer: The Role of Fairs and Street Markets in Disseminating Cultural Heritage”

Podeu trobar més informació a la web oficial de l’ICTDM

http://www.ictdm.net/

Gemma Domènech, investigadora de l'ICRPC, a El Punt Diari

Un estudi posa en relleu la sintonia entre arquitectura moderna i República

Gemma Domènech i Rosa M. Gil reben la Beca Irla per un treball centrat en les comarques gironines

12/08/09 02:00 – GIRONA – EVA VÀZQUEZ

Rosa M. Gil i Gemma Domènech, a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Girona, ahir al migdia. Foto: EUDALD PICAS.

Les historiadores Gemma Domènech i Rosa M. Gil han rebut la Beca President Irla per a estudis sobre el republicanisme a les comarques gironines per un treball en què constaten la identificació entre la vocació pública i social dels arquitectes dels anys vint, desitjosos d’enllaçar amb la modernitat europea, i la dels polítics de la naixent República. Les autores, que també estan preparant una exposició sobre Josep Claret que es presentarà al Museu d’Història de la Ciutat per Fires, han hagut de recórrer als arxius i a la correspondència privada per documentar una arquitectura racionalista maltractada i que amb prou feines s’ha conservat.

Per llegir la notícia sencera cliqueu sobre aquest enllaç

LA UNIVERSITAT DE TLEMCEN A L'ICRPC

El dijous dia 23 de juliol han visitat l’Institut Català de Recerca els professors Marouf Belhadj i Benabdellah Beldjouzi, de la Universitat de Tlemcen, a Algèria. Aquests dos professors estan realitzant aquest mes de juliol una estada a la Universitat de Girona en el marc del Programa Algèria Universitats, promogut per la Xarxa Vives d’Universitats i la Conferència Regional d’Universitats de l’Oest d’Algèria.

L´ICRPC va preparar per aquests professors una visita a l’assentament arqueològic d’Empúries on van ser rebuts pels arqueòlegs Joaquim Tremoleda i Pere Castanyer.

L’ICRPC HA PARTICIPAT EN EL CONGRÉS “RESORTING TO THE COAST: TOURISM, HERITAGE AND CULTURES OF THE SEASIDE”

Entre els dies 25 i 29 Juny es va celebrar a Blackpool (Regne Unit) el congrés “Resorting to the coast: tourism, heritage and cultures of the seaside”. El congrés va comptar amb unes 150 comunicacions amb investigadors provinents de 35 països. L’ICRPC va estar doblement representat per Eliseu Carbonell i Camòs i per Antoni Rojas Rabaneda.

Eliseu Carbonell
Títol:
BEACH, HERITAGE AND LOCALITY: THE POLITICS OF IDENTITY IN A COASTAL CATALAN TOWN
Resum comunicació:

Aquesta comunicació està basada en un treball de camp portat a terme en un població de la costa central catalana on la pesca fou una de les principals activitats productives fins a mitjans dels anys vuitanta. Darrerament, les restes mobles i immobles de la pesca tradicional han començat a ser reconegudes com a part del seu patrimoni cultural. L’any 2001 es va fundar una associació local destinada a recollir i restaurar velles embarcacions de fusta i altres objectes relacionats amb la pesca i la navegació tradicional, amb l’objectiu de preservar la identitat marinera de la població.
Com a resultat d’aquesta activitat patrimonial, l’agost de 2007 es va inaugurar una petita instal·lació museística en una caseta ubicada a la platja d’aquesta població que conserva al seu interior una maquinària emprada per treure del mar les barques de pesca i pujar-les platja amunt, així com altres objectes relacionats amb la varada tradicional. Al mateix temps que es duia a terme la recuperació d’aquest element patrimonial, la Direcció General de Costes anuncià, per mitjà d’un gran cartell alçat al costat mateix de la caseta, la remodelació del front marítim de la població amb la construcció d’un passeig. Aquest anunci causà una gran controvèrsia a la població donat que els seus detractors consideraven que això implicaria la pèrdua de bona part de la platja.
La simultaneïtat d’aquests dos esdeveniments ens

mostra la platja com un agent que produeix autenticitat i localitat. L’objectiu d’aquesta comunicació és analitzar el rol de la platja en la vida política de la població i els discursos sobre pertinença, identitat i patrimoni generats al voltant d’una platja.

Antoni Rojas Rabaneda
Títol:

THE CULTURAL HERITAGE INSIDE THE COAST TOURISM: THE FAIRS AND MARKETS OF HISTORICAL RECONSTRUCTION

Resum comunicació:
L’objectiu principal d’aquesta presentació ha estat analitzar les principals característiques de les fires i mercats de recreació històrica que es celebren a Catalunya. L’estudi presentat es va centrar en les fires i mercats situades en comarques costaneres.

Aquest tipus d’esdeveniment ha estat incorporat dins de la programació d’activitats d’uns noranta municipis per millorar l’oferta turística i promoure el patrimoni cultural.
La metodologia emprada per dur a terme aquesta recerca ha estat la recollida de dades prèviament establerts de cada una d’aquestes fires i mercats. Posteriorment s’ha realitzat un estudi de les dades obtingudes i unes avaluacions finals. L’estudi analitza, entre altres aspectes, les organitzacions i institucions involucrades en l’organització d’aquestes activitats, així com els recursos econòmics destinats a ells. A més, s’indiquen quins altres aspectes són les fonts de finançament, les activitats de divulgació que es porten a terme i els mesos en els que tenen lloc aquestes activitats.

IV Trobada d'Etnologia Marítima

El proper 8 de juny tindrà lloc la IV Trobada d’Etnologia Marítima. L’acté té com a finalitat reunir a les persones interessades en la recerca en aquest camp. El format de l’acte consisteix en un workshop en el qual els assistents que ho desitgen exposen breument la seva recerca en curs i a continuació un dels participants presenta amb més profunditat la seva investigació. En les trobades anteriors van presentar les seves recerques: Eliseu Carbonell, antropòleg, sobre la patrimonialització de la platja de Sant Pol; David Moré, historiador i arxiver, sobre la vida als fars de la Costa Brava; i Joan M. Arca, antropòleg, sobre el port de Cambrils. En aquesta IV Trobada serà Francesc Figuerola, estudiant d’Humanitats de la UOC, qui presentarà la seva recerca sobre els caleros de Vilanova. Després de la presentació hi haurà un torn de preguntes i discussió.

L’acte està organitzat pel Museu Marítim de Barcelona i tindrà lloc a la biblioteca del mateix museu el dillunys 8 de juny a les 4 de la tarda.
Si voleu assistir només heu d’enviar un correu a: eliseucarbonell@gmail.com