Patrimonis Fràgils. Una arquitectura entre la desaparició i la reutilització

En aquest inici de segle XXI, tot i l’eixamplament fet des del món acadèmic del concepte de patrimoni, la societat i, en la majoria de casos, els responsables polítics, segueixen aplicant la definició sorgida en el segle XIX, que considera que són principalment els grans edificis del poder civil i religiós els que mereixen ser conservats i restaurats. Aquesta concepció decimonònica del significat de patrimoni prioritza el valor monumental i l’antiguitat de l’edifici, i comporta paral·lelament la desprotecció total d’edificis d’altres característiques però igualment d’alt valor històric i, per tant, patrimonial en el sentit actual de la paraula.

 

Sota la denominació de “patrimonis fràgils”, manllevada de la sèrie publicada per Joaquim Puigvert i Mònica Bosch a la Revista de Girona, agrupem unes tipologies tradicionalment menystingudes en els inventaris de protecció del patrimoni i que per aquesta circumstància estan en perill de desaparició. Ens referim a fàbriques, estacions de tren, escoles, escorxadors o places de braus, entre molts d’altres. Uns immobles als quals la Llei de patrimoni cultural de Catalunya de l’any 1993 reconeix el seu valor, però que a la pràctica es continuen obviant en els catàlegs de patrimoni. Més enllà de la pervivència del concepte antic de patrimoni, la seva vulnerabilitat ve determinada per raons polítiques o ideològiques, per criteris estètics i sobretot per la pressió urbanística.

 

Fàbriques, estacions de tren, escoles i escorxadors han de ser considerats icones urbanístiques de referència, testimonis del seu moment històric i símbol del progrés. Això permetria sentir-los com a patrimoni col·lectiu i preservar-ne l’existència mantenint-ne el seu ús o dignificant-los com a espais d’ús públic. Malauradament, alguns d’aquests immobles han sucumbit en l’incert camí que travessa tot edifici des que cau en l’obsolescència fins que se’n reivindica el seu valor històric. La memòria de vegades treballa més lentament que els interessos urbanístics, especulatius, o que la simple necessitat d’espai.

Gemma Domènech i Casadevall

Antiga estació de Bescanó. Foto: Jordi S. Carrera - ICRPC

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>