Noves maneres d’avaluar els públics

Quan es parla d’avaluació de públics, acostumem a pensar en les metodologies tradicionals d’estudis de públics i especialment en l’enquesta als visitants o en l’observació del visitant per un espai museogràfic.

En el cas de l’enquesta, els mètodes més tradicionals són l’enquestador a la sortida del museu o bé el qüestionari autocomplimentat, que es deixa en lloc visible a disposició d’aquells visitants que vulguin expressar les seves opinions i suggeriments.

A l’hora de fer una enquesta amb entrevistador alguns museus ja han substituït el qüestionari en paper per les tablets. Aquests aparells són de gran utilitat doncs no només faciliten l’anotació de les respostes, sinó que eliminen el procés de gravació del paper a l’ordinador. Evitar la gravació manual suposa reduir la possibilitat d’introduir algun error en les dades que finalment s’analitzaran. L’enquesta és un procediment que pateix de diverses fonts d’errors i eliminar alguna d’aquestes fonts incrementa l’exactitud dels resultats.

Tanmateix, haver de respondre una enquesta a la sortida d’un museu pot arribar a ser feixuc per molts visitants que, quan ja han pres la decisió de marxar, es troben amb la petició d’esmerçar un temps suplementari a una activitat que no és gaire estimulant.

Les xarxes i la tecnologia digital permet ser menys intrusiu i obtenir informació sobre els visitants sense interferir a penes en l’experiència del visitant. Alguns exemples:

–          Al sortir del Tropenmuseum d’Amsterdam, el visitant rep una targeta en la que se l’anima a entrar a TripAdvisor i expressar les seves opinions i, fins i tot, emetre una puntuació. Aquesta és una opció atrevida, doncs la gent no es talla gens a l’hora d’emetre opinions en aquestes plataformes. És una valuosa eina per al museu per conèixer els seus punts forts i febles i, encara més, saber amb quin llenguatge i adjectius els visitants valoren l’experiència. A més de suposar una eina d’investigació qualitativa, és un mitjà més de comunicació per al museu i un incentiu per fer la feina ben feta. En el cas del Tropenmuseum, la targeta conté el logotip d’una cadena d’hotels, el que suposa una aplicació suplementària de la marca d’una entitat patrocinadora. La marca patrocinadora es vincula amb l’interès del museu per l’avaluació i la qualitat. Com s’ha posat de moda, és una fórmula win-win.

–          A l’entrada del Museu de Belles Arts de Montreal hi ha personal del museu que s’atansa al visitant i li explica que estan fent una enquesta entre el públic, però que no els demana la seva participació en aquell mateix moment. Si el visitant està predisposat a respondre l’enquesta i és tan amable de facilitar la seva adreça electrònica, el museu li enviarà un correu electrònic en els dies següents per proposar-li un breu qüestionari de satisfacció. El visitant percep d’entrada l’interès de la institució per la qualitat i, efectivament, al cap de pocs dies rep una invitació per respondre unes preguntes relatives a la seva visita. El mateix visitant pot decidir si, a més, vol formar part del mailing del museu i rebre les notícies que el museu tramet periòdicament. La inclusió en el mailing permetrà posar en marxa tècniques de CRM per seguir investigant els interessos d’aquelles persones que ja coneixen el museu. Un altra bona combinació d’avaluació de públics i comunicació.

–          Finalment, algunes aplicacions, com Uniquevisitors faciliten l’experiència de la visita amb una plataforma que permet seguir la pista (tracking) del recorregut del visitant a l’interior de l’espai expositiu així com les seves opinions, comentaris, sensacions,… Utilitzada pels museus, aquesta pot ser una eina d’utilitat per obtenir informació sobre recorreguts. És tracta, doncs, d’una nova eina que complementa la feixuga tasca que suposa una observació sistemàtica dels visitants a l’interior del museu.

Serveixin aquests tres exemples per obrir una finestra a la potència que tenen les noves aplicacions tecnològiques per disposar d’informació sobre els visitants, millorant els suports per recollir opinions, valoracions i usos dels visitants a l’interior dels museus.

Després queda la tasca no menys important, d’analitzar i compartir el coneixement que es desprèn d’aquests estudis per corregir i millorar l’experiència al museu. Un pas imprescindible per convertir la informació en qualitat.

Antoni Laporte

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>