Coincidint amb el 75è aniversari de l’exili republicà i sumant-se als actes de commemoració que durant tot l’any tindran lloc a Mèxic, l’Instituto Nacional de Bellas Artes va presentar el passat 14 de maig l’exposició Presencia del exilio español en la arquitectura mexicana. La mostra, que es pot veure fins al 3 d’agost al Museo Nacional de Arquitectura del Palacio de Bellas Artes de Ciutat de Mèxic i que després iniciarà un llarg periple per les principals ciutats del país, posa l’accent en la contribució que va representar per al desenvolupament de l’arquitectura mexicana del segle XX l’arribada dels professionals republicans. Cal senyalar aquí que si la diàspora republicana del 39 representa la fugida d’una cinquantena d’arquitectes de l’Estat espanyol, vint-i-quatre d’aquests s’estableixen a Mèxic. Tots ells exemplifiquen la tant lamentada pèrdua de talent que l’exili va significar per a Catalunya i per a Espanya i, igualment, la gran aportació que va significar per als països d’acollida, i Mèxic en especial. Aquest és el missatge que el Dr. Juan Ignacio del Cueto ha volgut transmetre com a comissari de l’exposició, en la qual ha inclòs també els que ell anomena, arquitectes mexicans nascuts a l’Estat espanyol, és a dir, aquells nens i nenes (26) que arribats amb els seus pares es varen formar com a arquitectes a Mèxic, i amb les seves carreres han contribuït també a la imatge que avui tenen moltes ciutats mexicanes. A partir d’un mosaic fotogràfic de més de 300 obres, 76 fitxes biogràfiques i una dotzena de maquetes de les principals obres, es presenta un aspecte poc conegut del que va significar l’exili republicà.
Foto: Gemma Domènech
Coincidint amb l’exposició i per debatre sobre els seus continguts, el mes de juny la Facultat d’Arquitectura de la Universidad Autonoma de México va reunir investigadors americans i europeus en el congrés internacional Arquitectura y exilio: Las diásporas europeas en la primera mitad del Siglo XX y su arraigo en América.
Foto: Juan Ignacio del Cueto
Gemma Domènech, ICRPC