Catalunya és terra de vins i disposa d’un patrimoni enològic excepcional. Aquesta rica herència patrimonial ha generat, especialment en els darrers anys, una oferta d’experiències enoturístiques que ens possibiliten disposar i accedir a un major coneixement del món del vi.
La recerca científica té un paper essencial per aprofundir en aspectes diversos sobre els orígens de la vinicultura. Un exemple l’identifiquem en els estudis que s’efectuen en l’assentament arqueològic de la Font de la Canya d’Avinyonet del Penedès. Aquest nucli va ser un centre de mercaderies actiu durant l’època preibèrica i ibèrica (segles VII-II aC) i destaca per documentar-se les evidències més antigues sobre els inicis del conreu de la vinya i l’elaboració de vi al Penedès.
Durant aquest agost i fins el 28 de setembre s’efectua la 15a campanya d’excavacions arqueològiques en aquest assentament amb un equip interdisciplinar format per arqueòlegs i especialistes en arqueobotànica i micromorfologia. Les intervencions dutes a terme han possibilitat recuperar diversos testimonis de la cultural material vinculats directament amb la pràctica de la vitivinicultura i el consum del vi. En aquest sentit s’han documentat elements com àmfores per al transport, podalls de ferro per al manteniment de la vinya o bases de premsa per a fer vi.
Destaca la documentació del major conjunt de llavors de Vitis vinifera ssp. vinifera en tot el nord-est peninsular i les conclusions dels estudis realitzats aporten dades d’un alt interès com, a tall d’exemple, la relació estreta entre la introducció de la vitivinicultura i el consum del vi al Penedès amb els contactes colonials, especialment els fenicis. Cal esmentar que, en el marc del procés de recerca la direcció de les intervencions arqueològiques signaran el proper setembre un conveni entre Vinseum, la DO Penedès i la Universitat Rovira i Virgili per realitzar estudis d’ADN amb les nombroses llavors de raïm carbonitzades recuperades.
El treball a l’assentament de Font de la Canya no s’atura a la fase de recerca. L’equip del jaciment impulsa diverses accions de difusió, comunicació i socialització de la recerca i dels coneixements generats durant les investigacions realitzades. Les propostes pedagògiques permeten donar a conèixer, en un entorn privilegiat de vinyes i oliveres, el bressol de la vitivinicultura al Penedès durant els segles VII-II aC. En aquest context, destaca el Taller ArqueoVitis que reprodueix tot els passos de la investigació científica per poder recuperar llavors i fruits carbonitzats, uns processos de recerca que possibiliten conèixer la vitivinicultura, l’agricultura i la alimentació dels ibers de la Font de la Canya. En el marc d’aquesta vocació de comunicació és admirable l’esforç per emprar eines com xarxes socials o una completa web pròpia del jaciment per donar a conèixer aquest jaciment.
El treball de l’equip de Font de la Canya, en definitiva, és un exemple extraordinari de bones pràctiques d’usos del patrimoni cultural i en processos de patrimonialització, així com de les utilitats de la comunicació de la recerca.
Antoni Rojas Rabaneda, ICRPC.