Fa poc més d’un mes i mig lamentàvem la mort de l’arquitecte Joan M de Ribot. Mentre a la Demarcació de Girona estem acabant de perfilar la realització d’un homenatge a la seva figura i obra, la setmana passada apareixia en aquest mateix diari una notícia que ens fa pensar que aviat també haurem de lamentar la desaparició d’un dels seus edifici més emblemàtics: l’equip de govern de l’Ajuntament de Girona ha arribat a un acord amb la propietat del garatge Forné per aturar el procés judicial obert a canvi de la seva descatalogació, que es proposarà al plenari de desembre o gener.
Foto: puntavui.cat
La importància d’aquest edifici del 1957 la trobem en el context del seu origen. Un grup d’arquitectes gironins – Joan M de Ribot, Joaquim M Masramon, Lluís Sibils -, de la mà de José Antonio Coderch, varen obrir l’arquitectura local de la postguerra als corrents de l’avantguarda europea del moment i, més concretament, de la nova arquitectura del nord d’Itàlia, influïts per l’estreta relació mantinguda amb Alberto Sartoris. Estem parlant d’arquitectura contemporània, d’un període del segle XX que no ha donat excessius exemples remarcables a Girona. El seu valor rau, per tant, en aquesta excepcionalitat. I també perquè suposa la introducció a Girona de la tecnologia de façana lleugera vidriada o “mur cortina”. Es tracta d’un edifici concebut sota els principis bàsics de l’arquitectura racionalista, amb l’estructura deslligada dels tancaments, les plantes diàfanes i l’organització espaial entorn a la potent rampa helicoïdal que accentua la seva situació en el xamfrà. El seu ús sempre ha estat el mateix, un edifici industrial i comercial destinat a la venda i aparcaments de cotxes, fet que també justifica la seva excepcionalitat.
Aquest reconeixement no és nou. Ja es va recollir poc després d’acabada l’obra al núm. 49 de “Cuadernos de Arquitectura” de l’any 1962. Posteriorment ha quedat acreditat en nombrosa bibliografia, com les “Guies d’Arquitectura de Girona” o el monogràfic dedicat a Joan M de Ribot dins la col·lecció “Inventaris d’Arquitectura” editats pel Col·legi d’Arquitectes els anys 1980, 1996, 2003 i 2008 respectivament. Paral·lelament, va quedar integrat al Registre Docomomo-Ibérico (de l’organització internacional Documentation and Conservation of buildings, sites and neighbourhoods of the Modern Movement).
També com a resposta a aquesta singularitat, l’Ajuntament de Girona l’any 2008 tramita la incorporació de l’edifici al Pla especial de protecció del patrimoni i simultàniament al text refós del Pla general d’ordenació urbana. Segons la memòria d’aquest últim document, l’objectiu de la seva protecció és el de mantenir i preservar la construcció existent i recuperar l’aspecte original projectat. Però contradictòriament li reconeix l’ús d’habitatge plurifamiliar com a ús dominant i una edificabilitat molt superior.
Des d’aquestes línies no pretenem menystenir la lícita voluntat de la propietat d’obtenir un aprofitament que la pròpia normativa urbanística els reconeix, ni tampoc els intents municipals d’estalviar un previsible i elevadíssim cost d’indemnització a canvi d’un edifici transformat i irreconeixible. La conservació del patrimoni arquitectònic va indissolublement lligat, d’una banda, als usos de l’edifici i, de l’altra, a l’evolució del seu entorn urbà. Les activitats que ha de contenir, malgrat no siguin les originals, han de subsistir amb els valors d’ordre dimensional, estructural, compositiu o formal pels quals aquest patrimoni ha estat catalogat i protegit. I l’evolució i transformació d’aquest entorn no hauria de deixar fora de context l’edifici protegit ni privar-lo d’una justa comprensió a escala urbana. En el cas del garatge Forner, és obvi que el canvi d’ús a habitatge plurifamiliar, i la conseqüent aplicació de la normativa d’habitabilitat que comporta aquest ús, l’afectaran de forma irreversible. En canvi, es manté plenament integrat a l’estructura de l’eixample desenvolupat a partir del projecte de 1919 d’Eugeni Campllonch, en una posició cabdal per la ciutat del segle XXI entorn a la confluència de l’entrada sud i el punt d’arribada de l’alta velocitat.
Per tot això, el Col·legi d’Arquitectes estem convençuts de la idoneïtat i capacitat del garatge Forné de convertir-se en un equipament públic o privat, situat en un punt de la ciutat que esdevindrà essencial un cop resoltes les ferides que l’alta velocitat ha deixat en el teixit urbà. Amb una actitud conseqüent amb els successius responsables de la Demarcació de Girona, que des de ja fa uns anys han llençat propostes lligades al Centre d’Art Contemporani, a la col·lecció de cotxes històrics de la fàbrica Seat mai exposada al públic, etc, intensificarem la nostra aportació en la defensa d’aquest magnífic exemple de l’arquitectura racionalista a Girona. Si convé, recollint la proposta de col·laboració feta fa pocs dies pel mateix regidor d’Urbanisme.
Narcís Reverendo i Hospital
President de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya