Des d’aquest bloc volem afegir-nos a la celebració i recordar que el propassat 26 de setembre es va celebrar el Dia Europeu de les Llengües, declarat com a tal el 2001 pel Consell d’Europa amb l’objectiu de fomentar l’aprenentatge d’idiomes a Europa, és a dir, el plurilingüisme. L’objectiu d’aquesta celebració, però, és també treballar per protegir els drets dels parlants de llengües minoritàries, sensibilitzar a la població europea de la importància de conservar les llengües del nostre patrimoni comú en perill de desaparèixer.
Segons l’Atles de les Llengües en Perill de la Unesco, a Europa existeixen 150 llengües sobre les que pesa una amenaça, de grau menor a major, segons la següent classificació: vulnerable, en perill, seriosament en perill, en situació crítica i, finalment, extingida. Entre elles, per cert, s’hi troba el català alguerès, classificat amb la categoria de “en perill”. No és però aquesta una situació general de la llengua catalana, afortunadament, ja que segons estudis recents sobre l’ús social del català més de 9 milions de persones que habiten els territoris de parla catalana declaren que saben parlar-lo.
En aquest sentit m’agradaria recomanar la lectura d’un article publicat al The Guardian, on podreu trobar tres entrevistes a parlants de llengües en risc d’extinció d’Europa, com són el Feroès, parlat a les Illes Fèroe per unes 66.000 persones; El Karaim llengua pràcticament extingida, que forma part de la família de les llengües turqueses, com tàrtar o el uigur, amb només 60 parlants a la ciutat de Trakai, a Lituania, pertanyent al poble Karaim dispers entre Lituània, Polònia i Ucraïna; I finalment el Pati Saami, parlat pel poble Saami, pastors seminòmades de rens, que viuen entre Suència, Noruega, Finlàndia i Rússia, i que la seva llengua es troba també pràcticament extingida després de que alguns estats, com Suècia, prohibissin en el passat que es parlés a l’escola, de manera que s’ha produït un buit generacional que realment complica la transmissió cultural que precisa qualsevol llengua per sobreviure.
Val la pena, doncs, recordar amb efemèrides com el Dia Europeu de les Llengües la riquesa lingüística i cultural del nostre continent i la necessitat de preservar i donar a conèixer aquesta riquesa a les generacions futures: Que el plurilingüisme no consisteixi només en parlar les llengües d’Estat i l’anglès.