Els valors del patrimoni cultural

El passat 12 de juny va tenir lloc a Oslo la conferència final de Cultural Heritage Counts for Europe (CHCFE), un projecte europeu que ha tingut per objectiu cercar, documentar i analitzar la recerca i els casos d’estudi que han analitzat en els últims anys els impactes que genera el patrimoni cultural.

 

El treball classifica els impactes en quatre grans grups: econòmics, socials, culturals, i mediambientals. A més, el projecte ha recollit els resultats qualitatius i quantitatius que demostren de quina manera el patrimoni cultural contribueix significativament al programa “Europa 2020. Una estratègia per al creixement intel·ligent, sostenible i integrador”.

 

Les conclusions són un magnífic treball de síntesi així com una mostra de casos de bones pràctiques en cadascuna de les modalitats en les que es classifiquen els impactes.

 

Es reconeix que fins a dia d’avui els impactes econòmics han estat els més estudiats, i seguidament són els impactes socials els que tenen un major nivell d’estudi i recerca empírica. A la cua dels estudis se situen els impactes culturals i els mediambientals. Tanmateix totes quatre categories presenten tendències creixents en els últims 10 anys. I molt marcadament a partir de 2009, un any després a l’inici de la crisi econòmica actual.

 

La següent infografia resumeix la categorització de les tipologies d’impactes així com les interseccions que es donen entre ells.

Presentación1

Entre els impactes econòmics cal destacar la competitivitat i atractivitat regional que genera el patrimoni, així com els efectes positius que té en l’educació i l’aprenentatge de competències personals, aquest ja clarament relacionat amb els impactes d’ordre social. Seguint amb els efectes del patrimoni en la societat es presenten casos que desenvolupen la cohesió social, la participació comunitària i la creació de sentiments d’identitat.

 

Els aspectes culturals són de gran interès doncs sovint hi ha hagut tensions en la distribució dels recursos (subvencions públiques, patrocini) entre el sector de la creativitat i el del patrimoni. La recerca portada a terme per Cultural Heritage Counts for Europe recull i presenta casos en els que el patrimoni cultural és un estímul per a la creativitat i la innovació, la creació de símbols, i la rehabilitació arquitectònica.

 

De manera menor però creixent els resultats mostren casos d’impactes en la sostenibilitat mediambiental, relacionats en l’estalvi energètic, els paisatges culturals i la gestió de l’energia cautiva.

 

En definitiva Cultural Heritage Counts for Europe suposa un treball de documentació i argumentació de gran utilitat i interès per a tots aquells que, més enllà d’apostar pel patrimoni cultural com a font de riquesa econòmica, social i cultural, necessitem sovint de fonaments sòlids per adreçar-nos a la societat en general, i als polítics i a les empreses en particular, per argumentar els beneficis d’invertir en el patrimoni cultural i no considerar-lo un pou de despesa que només serveix per la foto el dia de la inauguració.

 

Podeu consultar el projecte a http://www.encatc.org/culturalheritagecountsforeurope/

 

Antoni Laporte

MUSEUS DE SOCIETAT I CENTRES D’INTERPRETACIÓ DEL QUEBEC (I)

Dir Museus de Societat i Quebec és com dir lluna i mel. Són dues paraules que, per als qui treballem en l’àmbit del patrimoni cultural i per tant, poc o molt, sobre el món dels museus, troben una força magnètica en les profunditats del pensament. La vella “nova museologia” que sotragà la museologia tradicional els anys setanta, trobà al Quebec un camp d’expansió extraordinari que culminà amb la inauguració l’any 1984 del Museu de les Civilitzacions del Quebec, una de les fites modernes d’aquesta nova museologia, però que va tenir precedents molt importants al mateix Quebec, com per exemple l’ecomuseu del “Fier Monde”, que es reivindicava com un museu dels veïns, de la ciutadania, en un barri obrer de Montreal.

Foto 1 Museu de les Civilitzacions del Quebec

Museu de les Civilitzacions del Quebec. Foto: E. Carbonell

 

El procés històric del sorgiment i evolució d’aquests museus de societat al Quebec és ben interessant i s’ha d’emmarcar, lògicament, en l’evolució històrica, política i social del Quebec en el darrer mig segle, una història que per cert es compren molt bé visitant simplement aquests museus, perquè està molt ben explicada. Però hi ha també una realitat que no es veu a simple vista; hi ha, per exemple, decisions polítiques canviants en funció del color del govern (un petit parèntesi que s’explica als museus de societat per il·lustrar-ho: fins els anys seixanta en les escoles del país, les cobertes del llibres de text canviaven totes a color blau o color vermell segons si governaven els conservadors o els liberals, respectivament); hi ha també pressions mediàtiques, reaccions gremials i condicionants econòmiques que són importants per entendre el mapa resultant actual dels centres patrimonials al Quebec.

En aquest sentit resulta molt recomanable rellegir l’article d’Yves Bergenson, professor de museologia a l’UQAM, publicat a la revista Mnemòsine (Núm. 4, 2008) sobre l’evolució dels museus d’etnologia al Québec. Bergenson ens il·lumina sobre aquestes dimensions polítiques, socials, professionals i econòmiques que han anat sotjant l’evolució dels museus quebequesos. Per exemple, resulta interessant seguir les tensions entre el partit nacionalista quebequès i el partit liberal, els anys setanta i vuitanta, respecte al projecte d’un museu etnogràfic nacional que culminarà en l’esmentat Museu de les Civilitzacions, actualment una indiscutible i indiscutida referència mundial. Una altre qüestió important que explica Bergenson és com a partir dels anys noranta els governs regionals i federals preferiran deixar de banda la inversió en grans museus per destinar les inversions a la creació de centres d’interpretació locals que, malgrat requerir una forta despesa inicial, sovint per reformar un immoble singular, després, a diferència dels museus, no precisen de grans recursos financers per al seu funcionament i en canvi produeixen un impacte efectiu en el desenvolupament del turisme regional.

La proliferació dels centres d’interpretació és molt patent quan viatgem pel Quebec actualment. Les iniciatives governamentals han donat lloc també a iniciatives en el sector privat i es poden trobar molts centres d’interpretació que són un negoci familiar, de vegades muntat en un magatzem al costat de la casa particular on, a canvi d’un tiquet d’entrada, a voltes un tiquet intangible a tots els efectes, un membre de la família us explica aquell ofici artesanal, normalment relacionat amb l’alimentació, i t’anima a endur-te uns quants souvenirs al maleter del cotxe, ja sigui un llibre -un servidor pica sempre aquest esquer-, una terrina plena d’un producte suculent o el bibelot més inesperat. Això ho escric en sentit literal: els meus fills petits miraven astorats com unes turistes quebequeses compraven i carregaven al cotxe una planxa de fusta que feia el perfil d’una vaca, pintada com una vaca suïssa, que feia ben bé un metre i mig d’amplada, en finalitzar la visita al centre d’interpretació de la pesca de l’anguila a Kamouraska, a la regió del Bas-Saint-Laurent. La idea de negoci turístic està molt present en aquests centres de caire privat, no tant en els que depenen d’entitats públiques, locals o regionals. En tot cas, del “Site d’Interpretation de l’Anguile de Kamouraska” i de la seva amable mànager i guia, en parlarem en un altre post d’aquest blog.

 

Eliseu Carbonell

Investigador, ICRPC.

La nova web i les xarxes socials de l’ICRPC

Des de l’Institut de Patrimoni ampliem i renovem els canals de comunicació, responent a l’objectiu marcat des de la direcció del centre que cerca amplificar la feina que realitzem, així com  compartir continguts.

La primer mesura ha estat la creació d’una nova web, amb disseny atractiu i facilitat de navegació i d’accés a la informació de l’ICRPC.

webicrpc

La web anirà acompanyada del Blog “Badiu. La finestra del Patrimoni” el qual també ha estat renovat pel que fa al disseny i on continuarem aportant comentaris i reflexions entorn al Patrimoni Cultural entès en el seu sentit més ampli.

Una novetat és la incorporació de les xarxes socials Twitter, Instagram, Pinterest i Flickr com a eines per complementar les actuacions de comunicació.

ipatrimoni

L’ICRPC vol assolir més proximitat amb centres de recerca, equipaments i persones vinculades al patrimoni cultural aprofitant els recursos tecnològics al nostre abast.

 

Esperem que ens acompanyeu!

Antoni Rojas Rabaneda

Unitat de Projectes i Comunicació